Crossfire

Dansa

informació obra


Companyia:
Umma Umma Dance
Direcció:
Guido Sarli
Coreografia:
Guido Sarli
Dramatúrgia:
Andy Markson
Il·luminació:
Horne Horneman
Escenografia:
Horne Horneman
Intèrprets:
Xavier Auquer, Rudi Cole i Júlia Robert
Producció:
Festival TNT, Umma Umma Dance , el Graner Fàbrica de Creació
Estrena:
Estrena al Festival TNT 2014
Sinopsi:

Tres ànimes perdudes a la benzinera d’un desert. La vida d’aquests personatges gira al voltant del seu desesperat sentit de supervivència. La violència i l’adrenalina són la seva única religió. La calor sorollosa i la olor a benzina són l'escenari d'aquesta crime movie on el foc creuat sembla inevitable.

Crítica: Crossfire

28/09/2014

Dansa de sèrie B

per Jordi Sora i Domenjó

Tres atracadors han tingut problemes per fugir del robatori i es retroben en una benzinera al desert. Només ella sap on és el botí. La seqüència d'intimidacions, malfiances, amenaces i el violent final de la història s'ha vist a la gran pantalla moltes vegades. El coreògraf i ballarí Guido Sarli, fascinat per aquest gènere cinematogràfic (sovint de “sèrie B”), torna a insistir sobre el tema, amb un clima general definitivament reeixit, i amb personatges arquetípics que Rudi Cole, Julia Robert i Xavier Auquer porten al límit interpretatiu.

El més destacat de "Crossfire" és el dibuix nítid i la claredat narrativa. S'entén en tot moment l'argument i hi ha una coherència interna que no defuig el seu principal problema: la simplificació dels personatges, fruit justament dels patrons de comportament que retrata. Tots tres intèrprets ressegueixen amb brillantor un model d'impetuositat, fúria i brutalitat amb el qual l'imaginari cinematogràfic ha omplert les nostres retines. Rudi Cole ho fa aprofitant a fons la seva robusta presència física; Julia Robert desplegant sobre l'escenari força, contrast i esforç; i Xavier Auquer amb una mimesi extraordinària amb la història.

Els moments pròpiament ballats són escassos, però generadors d'imatges. És una llàstima: falta més moviment per a que l'obra aconsegueixi saciar. Fins i tot sembla que es fugís, com si un relat com aquest on els estereotips de gènere i la fascinació per aquesta violència no permetés aprofundir encara més en el gest dansat. Tot el contrari! És perquè aquells arquetips es posen a ballar, en solitari o en un divertit moment en el qual tots tres frasegen amb idèntics moviments, que descobrim l'absurditat de la seva lluita, el ridícul espantós del seu caràcter i l'estupidesa dels seus actes.

Umma Umma Dance ha retrobat el to després de la fallida "Stuntman". Ara caldria que repensi les històries que explica per tornar a l'excel·lència dels seus inicis: Fifth Corner ("Loser Kings", en la seva versió llarga).