CSD, noves fornades de creadores

informació obra



Sinopsi:

Una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al Conservatori Superior de Dansa, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i la creació escènica contemporània.

El programa presenta un recull de cinc peces de diferents formats i estils creades per una selecció de coreògrafs i coreògrafes, alumnes dels darrers cursos i/o acabats de graduar de l’especialitat de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Aquests treballs coreogràfics mostren la gran diversitat de llenguatges, estils i estètiques de la creació contemporània. Són una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al CSD, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i de la creació escènica contemporània.

El Conservatori Superior de Dansa ofereix una educació en estudis superiors de dansa en les especialitats de Coreografia i Interpretació i en Pedagogia de la Dansa.

Ordre de presentació:

1. Núria Crespo Pérez – Ciutat

Solo, 10 min


2. Mabel Olea – JAPAN

Grup, 15 min


3. Emma Romeu – Sola A

Solo, 9 min


4. Silvia Batet - Oblivion

Grup, 16 min


5. Julia Romero – Ofelia

Solo, 10 min


El 18 de març, les peces aniran seguides d’un col·loqui postfunció.

Crítica: CSD, noves fornades de creadores

20/03/2021

El plaer de ballar en públic

per Jordi Bordes

En el magnífic marc de la Quinzena de Dansa, el Sant Andreu teatre (SAT!) va donar l'oportuniutt a un grapat de ballarins del Conservatori Superior de dansa que mostressin el seu treball. Es va exposar una varietat de la dansa contmporània i els seus universos (des de la comicitat, a l'angoixa i a l'abstracció contemplativa). En cada una de lews cinc peces (tres solos i dos de conjunt) s'hi exhibeix un aplom notable a l'escenari, i alhora moltes ganes d'ensenyar-se ballant al públic. La Quinzena els hi ha donat l'oportunitat i l'han sa buda aprofitar. Sense pretendre fer més pedagogia que el de compartir un exercici de gaudi. Anem a pams

En la sessió de divendres (que no es va respectar l'ordre del programa de mà) va arrencar el treball oblivion, probablement el més elegant. Amb una coreografia conjunta en què les llargues faldilles tapaven les pases curtes dels intèrprts i feia com si flotessin, amb una imatge que podia recordar al Sonoma de La Veronal. Després les circmferències i el·lipsis que van encreuant té un to hipnòtic fins a l'arribada de les voltes dels drvitxos. Un joc de precisió, d'una bellesa exquisida.

Núria Crespo a Ciutat transmet una font d'energia i equilibri que acaba en un moviment reiteratiu, en bucle, que insinua la possibilitat d'una peça de desgast. Amb un to ben diferent al de Emma Romeu i, sobretot al de Julia Romero amb Ofelia, una peça tant farsesca com tràgica sobre la cosificació de la dona. Romero pren el personatge enamoradís de Hamlet que queda arraconada en una temàtica de Poder i revenja. Elseu amor, no hi té cabuda i és menystingut. La peça mostra com elposat de seducció es va desmanegant fins a ser una trista caricatura.

Finalment, parlem del darrer treball de conjunt. Japan ha volat molt més del que sembla (a jutjar pel vídeo de presentació) Perquè la gueisha apareix com a teló quasi de fons, com a localització amb una ballarina amb un blanc immaculat i les tasses aguantant-les amb gran equilibri. I les altres ballarines (amb un vestuari que evoca a una fragmentació impossible) evoquen un ball trencat, de certa desesperació en què es prova ve mantenir l'equilibir (com qui aprèn a caminar) i que, de seguida es descobriran soles i vulnerables La veu en off recorda la tesi de la humanitat quie comença caminant a quatre potes; despres s'aguanta en dues i; a la vellesa, necessita del bastó com a tercer punt de suport. A la coreografia aquest viatge vital serveix per desplaçar el grup de dreta a esquerra de l'escenari (pasant pel proscni en el moment culminant. Acaben, novament, estirades a terra, com qui espera el seu final. Un aprenentatge que Lali Ayguadé va insinuar a Here.

Aqust programa de Noves fornades de creadoes és distret, prou variat per interessar prou a un públic ampli i que expressa, notable tècnica, aplom i, sobretot, una satisfacció encomanadissa a pujar dalt de l'escenari i ballar.