D-Construction

Dansa

informació obra


Coreografia:
Mehdi Meghari
Intèrprets:
Elias Ardoin, Evan Greenaway, Samir El Fatoumi, Yohann Daher, Vanessa Petit, Émilie Tarpin-Lyonnet
So:
Patrick De Oliveira
Il·luminació:
Richard Gratas
Escenografia:
Bertrand Nodet
Direcció:
Valeria Píriz
Ajudantia de direcció:
Nefeli Forni Zervoudaki
Sinopsi:

Inspirada en aquest temps en què els homes i les dones ens unim per contestar el poder establert i construir nous ideals, aquesta peça de carrer és un eco artístic de les revolucions que troba la seva energia en el caos. Un espectacle de dansa hip-hop enèrgic en què sis ballarins experimenten l'alliberament de la ment a través del moviment. Una estructura metàl·lica fa de terreny de joc, de presó i de lloc d'expressió. Protegeix i exposa. Reté i allibera a la vegada. Un indret d'enfrontaments i d'inspiració. Una proposta que connecta, inspira i destrueix per crear una cosa nova.

Crítica: D-Construction

29/04/2019

Energia i reivindicació entorn d'una frontera que divideix

per Jordi Bordes

Breakdance per a combatre les diferències. Acrobàcies per superar les amenaces i les pors. I la seguretat, pretesament, institucional. Aquest treball de la Compagnie Dyptik és clar i directe. Sap trenar molt bé l'evolució de la coreografia per alternar els solos dels breakers i els números corals. D'aquesta manera, hi ha un ritme trepidant constant. Evidentment, això es pot realitzar gràcies a què es tracta d'una companyia nombrosa i que destil·len diferents moviments per exportar emocions i reaccions de les persones que se senten limitades per una tanca. Si la Fura dels Baus pretenia convertir  en rivals el públic que separava a M.U.R.S., en aquest nou treball empatitza amb els que es necessiten sortir del seu racó de miseria i, poster, violència. El públic acaba enfrontat a la tanca, mirant-se. Sense enemistar-se i amb la sensació que la tanca els impedeix moure's lliurement. Els del Nord tenen necessitat de viatjar al Sud i viceversa. Sense més llenguatge que el moviment acrobàtic (la majoria de les vegades) empatitzen amb el drama de la migració, de manera similar al teatre documental de verbatim de Mos maiorum.Un treball per a ujn segment de públic molt ampli per la seva energia i que exposa una situació que ningú voldria viure, sense dramatisme, però amb la cruesa del hip hop.