Da capo

informació obra



Autor:
Vol-Ras, Adam Grown
Direcció:
Vol-Ras
Escenografia:
Joan Jorba
Vestuari:
Pilar Albaladejo
Il·luminació:
Joan Segalés
So:
Pau de Nut
Composició musical:
Pau de Nut, Adam Grown
Caracterització:
Toni Santos
Producció:
Vol-Ras
Sinopsi:

Dos tècnics d'escena viuen al seu aire un concert, la seva preparació, els accidents, les seves inquietuds i les il·lusions, els conflictes de relació, la seva fantasia, la rebel·lió dels objectes, el servei de la funció... tot un món.

Un recorregut amb imaginació per un món sonor des del silenci a la música, sense paraules i amb humor. Continuarà l'espectacle demà? Pot ser que un imprevist els deixi penjats i els nostres protagonistes hagin d'empescar-se una solució. Potser han de tornar a començar "Da Capo".

Una obra inspirada en Familie Flöz, en Federico Fellini, en John Cage i en la vida mateixa del teatre i dels músics. Una obra que no ens deixarà indiferents.

Crítica: Da capo

31/08/2015

La qualitat del ‘tot’

per Núria Cañamares

Qualitat és el terme que, potser, defineix millor la proposta amb què la companyia barcelonina Vol-Ras s’acomiada dels escenaris. Després de 35 anys de trajectòria, 17 espectacles i més de 3.400 funcions, aquests pioners del teatre gestual a Catalunya i l’Estat espanyol diuen adéu al públic amb un muntatge que posa en valor la tècnica i passió cultivades durant tot aquest temps.

Porta per títol ‘Da Capo’, un “tornar a començar des del principi” com a metàfora, d’una banda, de la reinvenció i emprenedoria amb què s’ha d’enfrontar a dia d’avui bona part de la societat i, d’una altra banda, símil de l’essència del teatre, que recomença espectacle rere espectacle, funció rere funció, ja que cap producció ni representació són iguals. Les arts escèniques són creatives, úniques i irrepetibles.

El treball permet veure què hi ha darrere de l’escenari i, amb dos tècnics com a protagonistes, ret un homenatge a tots els professionals del sector que –més o menys visibles– són imprescindibles per tirar endavant els espectacles. L’aposta per aquests personatges que operen silenciosament darrere els decorats els va de meravella per mostrar tot el que passa durant el transcurs d’una obra. En aquest cas, un concert de música clàssica. Al mateix temps, davant el requeriment de garantir el silenci, piquen l’ullet al seu teatre sense paraules, on la interpretació a partir del gest i l’expressió és el vehicle de comunicació.

La citada qualitat comprèn el ‘tot’ del muntatge. És a dir, uns gags que responen a un definit i inventiu fil narratiu que es fonen amb les darreres notes musicals que els acompanyen, una coreografia d’entrades i sortides rigorosament fixada i respectada, una il·luminació neta i clarament al servei de la història, un vestuari i atrezzo completíssim per recrear els múltiples personatges (els músics, els cantants, els tècnics...), una escenografia que no només dóna joc per la seva distribució sinó que parla per si sola, especialment al final del muntatge... Tot s’entén perfectíssimament malgrat no hi hagi text i una situació porta a l’altra amb la dificultat que implica aquesta aparent senzillesa. I a tot això, cal sumar-hi l’exactitud de la pantomima i el do de crear humor partint del propi cos.

Empesos per les circumstàncies que viu actualment la cultura, el passat mes de març van prendre la decisió que plegaven. Així doncs, coses de la vida, el ‘Da Capo’ que van estrenar a Saragossa l’octubre de 2013, ha esdevingut també per a ells metàfora del “tornar a començar” que emprendran ara en solitari. Segons han manifestat, volen acomiadar-se “dignament i des del escenaris”. A Igualada ja ho han fet, ni més ni menys que per Festa Major i al Teatre Municipal l’Ateneu. Si us els vau perdre, els podeu repescar en algun punt de la gira que duen a terme fins a finals d’any.