Qualitat és el terme que, potser,
defineix millor la proposta amb què la companyia barcelonina Vol-Ras s’acomiada
dels escenaris. Després de 35 anys de trajectòria, 17 espectacles i més de 3.400
funcions, aquests pioners del teatre gestual a Catalunya i l’Estat espanyol diuen
adéu al públic amb un muntatge que posa en valor la tècnica i passió cultivades
durant tot aquest temps.
Porta per títol ‘Da Capo’, un “tornar a
començar des del principi” com a metàfora, d’una banda, de la reinvenció i
emprenedoria amb què s’ha d’enfrontar a dia d’avui bona part de la societat i,
d’una altra banda, símil de l’essència del teatre, que recomença espectacle
rere espectacle, funció rere funció, ja que cap producció ni representació són
iguals. Les arts escèniques són creatives, úniques i irrepetibles.
El treball permet veure què hi ha darrere
de l’escenari i, amb dos tècnics com a protagonistes, ret un homenatge a tots
els professionals del sector que –més o menys visibles– són imprescindibles per
tirar endavant els espectacles. L’aposta per aquests personatges que operen
silenciosament darrere els decorats els va de meravella per mostrar tot el que
passa durant el transcurs d’una obra. En aquest cas, un concert de música
clàssica. Al mateix temps, davant el requeriment de garantir el silenci, piquen
l’ullet al seu teatre sense paraules, on la interpretació a partir del gest i
l’expressió és el vehicle de comunicació.
La citada qualitat comprèn el ‘tot’ del
muntatge. És a dir, uns gags que responen a un definit i inventiu fil narratiu que
es fonen amb les darreres notes musicals que els acompanyen, una coreografia
d’entrades i sortides rigorosament fixada i respectada, una il·luminació neta i
clarament al servei de la història, un vestuari i atrezzo completíssim per recrear els múltiples personatges (els músics,
els cantants, els tècnics...), una escenografia que no només dóna joc per la
seva distribució sinó que parla per si sola, especialment al final del
muntatge... Tot s’entén perfectíssimament malgrat no hi hagi text i una
situació porta a l’altra amb la dificultat que implica aquesta aparent
senzillesa. I a tot això, cal sumar-hi l’exactitud de la pantomima i el do de
crear humor partint del propi cos.
Empesos per les circumstàncies que viu
actualment la cultura, el passat mes de març van prendre la decisió que
plegaven. Així doncs, coses de la vida, el ‘Da Capo’ que van estrenar a
Saragossa l’octubre de 2013, ha esdevingut també per a ells metàfora del “tornar
a començar” que emprendran ara en solitari. Segons han manifestat, volen
acomiadar-se “dignament i des del escenaris”. A Igualada ja ho han fet, ni més
ni menys que per Festa Major i al Teatre Municipal l’Ateneu. Si us els vau
perdre, els podeu repescar en algun punt de la gira que duen a terme fins a
finals d’any.
