Dos tècnics d'escena viuen al seu aire un concert, la seva preparació, els accidents, les seves inquietuds i les il·lusions, els conflictes de relació, la seva fantasia, la rebel·lió dels objectes, el servei de la funció... tot un món.
Un recorregut amb imaginació per un món sonor des del silenci a la música, sense paraules i amb humor. Continuarà l'espectacle demà? Pot ser que un imprevist els deixi penjats i els nostres protagonistes hagin d'empescar-se una solució. Potser han de tornar a començar "Da Capo".
Una obra inspirada en Familie Flöz, en Federico Fellini, en John Cage i en la vida mateixa del teatre i dels músics. Una obra que no ens deixarà indiferents.
Vol·Ras, companyia de referència a Catalunya del teatre gestual, abaixa definitivament (segur?) el teló després de 35 anys ininterromputs d'espectacles i cabassades de rialles. Joan Segalès i Joan Faneca fan gala d'una depurada tècnica de mim, amb aquella capacitat extraordinària de construir accions i gags amb un moviment de cap, un arronsament d'espatlles, un arqueig de les celles i sobretot amb aquelles prodigioses mans d'abassegadora eloqüència. Virtuosos de l'expressió i de l'acudit visual, els intèrprets de Vol·Ras pronuncien Da Capo com una lliçó magistral del seu art, capaços de fer desfilar una orquestra sencera en un acte de fregolisme compulsiu jugant amb el canvi de perruca, d'instrument o de jaqué, en una ronda que deixa el públic sense respiració. Jo els he pescat al Metropol de Tarragona i ja seran poques les ocasions per gaudir-los. No us en aneu!!