recomana.cat - Crítica de l'obra: Dance to death | Mirada impúdica per Jordi Sora i Domenjó

Dance to death

Valoracions globals

Crítics

VALORACIÓ

informació obra

Producció:: La Caldera, La Caldera
Autoria:: Sebastián García Ferro
Direcció:: Sebastián García Ferro

Sinopsi:

El director Alberto Velasco ja va estrenar el 2015 Danzad malditos, una peça que reproduïa en escena un dels concursos que sovintejaven als Estats Units del temps de la Gran Depressió, en els quals parelles sense recursos lluitaven desesperadament per aconseguir un premi en metàl·lic.

Ara Velasco aprofundeix en la proposta i recorre a actors, actrius, ballarins i ballarines en atur per interpretar una peça coreogràfica que, més enllà de la simple reproducció d'aquells concursos, vol retre homenatge als anomenats "perdedors", aquells que es queden pel camí i no aconsegueixen els seus objectius. Ho fa centrant-se especialment en el món de la dansa i la interpretació teatral, una professió tan bella com difícil i cruel, en la qual amb prou feines el vint per cent dels aspirants poden treballar i on els intèrprets han d'esperar a ser triats pels directors de càsting, esdevenint així simples espectadors dels seu propi triomf o de la seva derrota.

La proposta de Velasco pren la forma d'una creació site-specific (pensada per a un espai en concret) que parteix de la novel·la d'Horace McCoy They shoot horses, don't they? (Oi que maten els cavalls?), que el director Sydney Pollack va convertir en un film del mateix títol (estrenat en castellà com a Danzad, danzad, malditos, 1969). La transformen en un muntatge coreogràfic actors i ballarines que fa temps que no treballen i que, per tant, estan plens d'una energia creativa única i en les millors condicions possibles per explicar una història com aquesta.

Crítica: Dance to death

Mirada impúdica

per Jordi Sora i Domenjó

Cuando alguien me dice que no entiende de danza, yo sé que de hecho me está preguntando ¿en qué consiste esa mirada? Dance to Death de Alberto Velasco y el concurso de 14 bailarines y actores, de edad y condición física diversa, lo explica muy bien: se trata de algo impúdico, a camino entre el deseo y la derrota.

Puedes leer la crítica del espectáculo en el siguiente enlace:

De 7 a 11		6.0
De 12 a 15		8.0
De 16 a 25		10.0
De 26 a 35		10.0
De 36 a 50		10.0
De 51 a 66		10.0
Més de 66		10.0

De 7 a 11		6
De 12 a 15		8
De 16 a 25		10
De 26 a 35		10
De 36 a 50		10
De 51 a 66		10
Més de 66		10

Properes representacions

El zoo de vidre. Martina Cabanas.

Els criminals

Don Ramón María del Valle-Inclán

Los perros

Coralina, la serventa amorosa