Delikatessen

Teatre

informació obra


Direcció:
Joan Ollé, Joan Ollé
Intèrprets:
Eduard Muntada /Dafnis Balduz, Clara Olmo, Sandra Pujol, Marta Rossell
Coreografia:
Marta Casals
Assesoria de moviment:
Marta Casals
Vestuari:
Joan Ros
Caracterització:
Sara Baró
Escenografia:
Joan Ollé, Joan Pena
Il·luminació:
Micki Arbizu, Àlex Roselló
Ajudantia de direcció:
Isaac Baró
Companyia:
Companyia La Remoreu Teatre
Autoria:
Bernard-Marie Koltès
Sinopsi:

Un espectacle teatral cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Bocelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i el Ferran.

Crítica: Delikatessen

08/12/2016

Excès de foc a una recepta de foc lent

per Jordi Bordes

Joan Ollé és un mestre en els seus cabarets literaris. Sap trobar fragments literaris suculents i contraposar-los amb una fina ironia que propicia un canvi de codi constant. Des de L'illa del tresor que van cuinar aquest maridatge amb Joan Barril a la tele (i que després traslladarien a escena amb les mateixes actrius) ho ha repetit en vàries ocasions. L'any passat, va fer Paraules d'amor (La Seca, 2015) i, abans en un intens A la ville de... Barcelona (Grec, 2012). Aquest Delikatessen, de fet, és el refregit de l'espectacle que va inaugurar el Festival Temporeada Alta el 2013. 

Ara el Delikatessen arriba més intens. Efectivament, s'intueix el bon gust pels àpats i les constants lectures. També hi ha enginyosos jocs de paraules, convertits en tirallongues de frases fetes o receptes sonores que diverteixen l'audiència. Tot hi és i res hi falta. Potser el problema per no aconseguir que la peça esclati, és que hi ha en el treball de les actrius una necessitat d'interpretar massa els monòlegs, de sobreposar-se a la rèplica anterior. El que hauria de ser una sintonia de sabors, d'interpretacions corals, queda deslluït. Potser tampoc hi ajuda la insistència en representar massa les escenes quan saliva molt millor des de l'estaticisme del faristol. Tot i que no tingui la millor compostura dels cabarets literaris d'Ollé, és un treball notable. Vénen ganes de sopar després de veure la funció? el que vénen ganes és de rellegir els textos i recordar les rèpliques, incissives, tallants (que potser excedeixen d'un punt de cantarella). Bon profit!