Delikatessen

Teatre

informació obra


Direcció:
Joan Ollé, Joan Ollé
Intèrprets:
Eduard Muntada /Dafnis Balduz, Clara Olmo, Sandra Pujol, Marta Rossell
Coreografia:
Marta Casals
Assesoria de moviment:
Marta Casals
Vestuari:
Joan Ros
Caracterització:
Sara Baró
Escenografia:
Joan Ollé, Joan Pena
Il·luminació:
Micki Arbizu, Àlex Roselló
Ajudantia de direcció:
Isaac Baró
Companyia:
Companyia La Remoreu Teatre
Autoria:
Bernard-Marie Koltès
Sinopsi:

Un espectacle teatral cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Bocelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i el Ferran.

Crítica: Delikatessen

28/11/2016

Però els cargols de Lleida... millor!

per Andreu Sotorra

L'origen de «Delikatessen» ve de tres anys enrere quan Joan Ollé va dirigir una lectura dramatitzada sobre gastronomia dins del Festival Temporada Alta. D'aquella experiència i empès per la companyia La Remoreu, amb seu a Lleida, Joan Ollé ha creat un dels seus espectacles de cambra, singulars, poètics, delicats, endolcits i, si els fes en sèrie, fins i tot serien enganxadissos. Un dels últims va ser «Paraules d'amor», a La Seca Espai Brossa.

«Delikatessen» és l'altra cara d'aquell esbojarrat i divertit espectacle. Si allà es jugava amb la llengua diglòssicament i pel broc gros, aquí es juga amb la llengua gastronòmicament i amb un refinament lingüístic culte, bevent de les fonts d'uns quants mestres de la ploma —dic de la ploma perquè la majoria dels escollits no van tenir temps de saber què eren els ordinadors—, ben amanit amb acompanyament al piano (Ferran Aixalà) i amb intervencions de cant coral de les tres actrius, a més d'un moviment coreogràfic molt treballat, en un fil de continuïtat, sense cap pausa durant setanta-cinc minuts, al voltant d'una escenografia de quatre taules dominada pel blanc, sense sofisticacions, d'una elegància suprema.

Entre humor i ironia, sempre amb la taula i els seus ingredients com a protagonista, el guió fa un recorregut per la majoria de plats, costums culinaris de terra i fogons, i costums d'alta cuina, de diversos indrets de parla catalana, i alguns de foranis, només amb un dels esquetxos que tira cap a casa de la pròpia companyia i que insisteix irònicament una, dues, tres i quatre vegades, a cantar les excel·lències dels «cargols de Lleida». (...)

En definitiva, un espectacle festiu, fresquíssim, propici per a qualsevol gira per tota mena d'escenaris perquè connecta amb el solatge de la cultura popular que tothom porta a dins, que a vegades pot semblar que hagi quedat oblidada i que es desperta amb el discurs suggerent i atractiu dels cinc intèrprets. (...)