Demà és la reconstrucció circular inversa d’una història d’amor (o no) a partir del final (o l’inici) d’una relació entre dues persones, la Cassandra i el Saül, i els seus amics (o no), la Daniela i el Raúl. Amb els ingredients bàsics habituals d’una història d’amor convencional en un món que també sembla convencional, un món molt proper al nostre. Algunes de les peces, però, no semblen acabar d’encaixar del tot.
La companyia La Virgueria celebra el seu 10è aniversari comptant en aquesta ocasió amb la dramaturga Helena Tornero, amb qui comparteix l’ADN de la reflexió i la consciència social. Prometen contingut sense oblidar els elements escènics, sempre a favor d’una poesia que va de la paraula a l’estètica passant per tots els racons de la posada en escena.
Deia Borges que el verb ‘estimar’ no suporta l’imperatiu. Podria ser una premissa de ‘Demà’, nova peça de la dramaturga Helena Tornero que serveix per celebrar els deu anys de La Virgueria, liderada per Aleix Fauró i Isis Martín. Ho fan a la Beckett, sala que aquesta temporada els acull com a companyia resident. Un aniversari per fer balanç d’una dècada entaulant batalles per espais alternatius, aixecant projectes en un marc de crisi hostil. Un segell propi, un compromís crític que ara es projecta cap a un futur distòpic (o no) en el qual es proscriu la pobresa i s’imposen les relacions amoroses....