Desconcerto

informació obra



Direcció:
Jordi Purtí
Direcció Musical:
Carles Coll Costa
Músics:
Orquestra de Cambra de l’Empordà
Il·luminació:
Jordi Purtí, Ángel Puertas
Producció:
Orquestra de Cambra de l’Empordà
Companyia:
Los Colochos teatro
Adaptació:
Juan Carrillo
Sinopsi:

Virtuosisme, imaginació i rialles. Això és el que ens proposen Jordi Purtí i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà amb el seu nou espectacle. Un divertimento dirigit a tota la família que s’apropa a la música clàssica amb un joc que fusiona la delicadesa de la música amb l’expressivitat i l’humor del teatre gestual. Tot comença quan s’obre el teló i els músics són atrapats per sorpresa mentre preparen un peça de Mozart. Arriba el director i s’inicia una divertida lluita entre el seu repertori i el de l’orquestra. Una història d’amor i desamor, una persecució musical, un combat entre la partitura original i la llibertat de les variacions i improvisacions.

Crítica: Desconcerto

21/09/2017

Hi ha corda per temps

per Andreu Sotorra

Desconcertant. Mai més ben dit. Desconcertant perquè la troupe de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i la batuta de Carles Coll, amb la complicitat de la trapelleria escènica de Jordi Purtí són capaços de fer veure que estan disposats a fer un concert “seriós” i de seguida, després de les primeres notes de cada peça, trenquen l'esquema i enganyen els espectadors amb un espectacle sense paraules i molta corda... molta corda, vull dir, per temps.

Hi ha precedents. Només cal recordar l'anterior espectacle, «Concerto a tempo d'umore», des de fa dos anys en gira internacional, una targeta de presentació que ben segur els obrirà novament les portes de «Desconcerto».

En només una hora i quart, el repertori de les peces escollides és extens i variat. Una introducció serveix perquè els músics, encara sense el “maestro” al davant i amb roba d'assaig, facin i toquin allò que més els agrada. Però quan el “maestro” es presenta, toca canviar d'uniforme, negre de rigor, i posar-se a la feina.

L'espectacle va agafant el to d'humor que la caiguda de pantalons d'un dels músics, només començar, fa endevinar que passarà. Aquesta vegada els músics han abandonat les cadires i gairebé els faristols que encara hi havia en l'anterior espectacle. Ara tot passa a peu dret, amb els violins i els violoncels a coll i amb molt de moviment, com si Jordi Purtí hagués volgut recuperar una part d'un altre espectacle seu d'èxit internacional, «Operetta», amb Cor de Teatre. La diferència és que aquella troupe era una coral i que ara és una orquestra. Però Jordi Purtí fa fer el que vol als col·lectius més impensables.

«Desconcerto» és menys de gags i més de trama. Reposa més en el fil que li marquen les mateixes peces musicals. Després hi entren alguns elements complementaris per reforçar l'humor: una vella màquina d'escriure que acompanya el so de percussió; un comandament a distància que dirigeix l'orquestra amb alts i baixos, greus i aguts; un rebobinat endavant i endarrere com si l'orquestra fos un nostàlgic CD; uns moments d'interactivitat del “maestro” amb els espectadors; i fins i tot un fugaç número vocal i alguns fugaços números acrobàtics... de tot una mica, fins al bis final, un popurri que fa un resum de tot l'espectacle amb pròleg i epíleg de «L'hora dels adéus». El «Desconcerto» passa de ser “desconcertant” a ser “rodó” i amb una garantia sense cap mena de dubte: per a tota mena d'espectadors sense fronteres d'edat. (...)