Diu Josep Pere Peyró que va escriure Desiertos el gener de 1992 per 'desintoxicar-se' de l'ambient olímpic que impregnava Barcelona. I explica que la va escriure més amb el cor que amb el cap. Dues consideracions que vénen molt a tomb a propòsit de la versió d'aquesta peça que La Trama Produccions ha estrenat a l'Almeria Teatre. En un moment en què la crisi obliga tothom a ser extremadament materialista i a tocar de peus a terra, a Desiertos Peyró trenca una llança a favor del misticisme i l'espiritualitat, a favor del ser per damunt del tenir, una reivindicació del cor per damunt del cap en definitiva.
Luís, un empresari 'atrapat' per la crisi creu que té l'oportunitat de solucionar tots els seus problemes quan el truquen per tal que aculli a casa seva l'Eduardo, un antic company que rep l'alta després de tretze anys en un manicomi. El Luís creu que li ha tocat la loteria. Eduardo era un gran empresari. Tenia idees genials i diners a cabassos, i el protagonista vol aprofitar-ho per evitar que el seu negoci se'n vagi a n'orris. Només hi ha un problema. La seva dona, Marta, no creu que l'Eduardo sigui l'àngel de la guarda que solucionarà la seva situació. Aquest és el punt de partida d'un conflicte a cavall entre la comèdia i el drama --amb alguns tints, fins i tot, de tragèdia-- després del qual res no serà mai més igual per la parella protagonista.
L'espectacle de La Trama presenta, per damunt de tot, una gran pulcritut. La interpretació és concisa i compacta i a mesura que avança l'argument es va assentant en un ritme adequat, després d'una primera escena en la qual l'acceleració dels intèrprets gairebé impedeix als espectadors mastegar els personatges. Superat aquest escull, però, les creacions de Xavier Pàmies, Carla Rocart i Òscar Bosch llueixen sense pal·liatius, ben dirigits per una Anna Sarrabio concentrada en evitar que la comèdia s'apoderi del missatge. Una directora que en la part final de l'espectacle es pren algunes llicències que potser espantaran algun espectador però que estan perfectament integrades en el conjunt. La mateixa pulcritud pot atribuir-se a l'escenografia o la il·luminació, de forma que la mescla final té un molt bon nivell i us farà passar una bona estona de teatre.
