Desvariacions d'Otel·lo

Teatre

informació obra


Direcció:
Alba Sarraute
Intèrprets:
Alba Sarraute
Sinopsi:

Desvariajar el drama d’Otel·lo fins a fer-lo propi, fer un viatge per dins dels personatges de Shakespeare a través del clown i el circ transformant-los en místics i eterns.
A través de màscares, titelles i instruments automatitzats, Alba Sarraute ens transporta a un viatge dins de la seva pròpia por a l’amor.
Diu que Otel·lo és la lluna, Desdemona el Sol i que mai podran estar junts per culpa de la por, representada per Iago, un dels personatges més misteriosos que ha creat Shakespeare!
Perquè odia l’amor Iago? Aquesta és la pregunta que ens situa a l’inici de l’espectacle. Entre tots posarem fi a aquelles històries d’amor que van quedar obertes i mereixen ser acabades.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Desvariacions d'Otel·lo

13/12/2019

Circ i clown de «cambríssima»

per Andreu Sotorra

Hi ha espectacles de cambra, sí. Però aquest va més enllà perquè es pot dir que és un espectacle de “cambríssima”. Alba Sarraute (Argentona, Maresme, 1982) és una de les pallasses catalanes de la generació que ha hagut de reivindicar encara el paper de la dona en el món del clown. Ella, i també Pepa Plana, per esmentar una altra veterana del gènere, han situat el clown femení a la pista i a l'escenari.

El cant, el teatre i el circ són els tres registres en el quals es mou Alba Sarraute, a partir de les escoles internacionals que ha freqüentat. I en aquest espectacle de circ dramatúrgic, que s'empara de Shakespeare i d'un dels seus relats clàssics, «Otel·lo», els barreja els tres i els amplia amb una concepció multidisciplinar: teatre d'ombres, titelles, màscares, vídeo, ukelele, petits objectes autòmats, joguines musicals, acrobàcies domèstiques —les característiques de la sala no permeten gaires alegries en aquest aspecte però deunidó el profit que en treu d'una escala de cordes de trapezi!— i poètica interactiva amb els espectadors.

Per tot això deia que «Desvariacions d'Otel·lo» és un espectacle de “cambríssima” perquè sembla com si Alba Sarraute s'hagués instal·lat a l'habitació de casa seva i hi hagués convidat els amics i coneguts —als espectadors els rebateja tots amb el nom de Desdèmona, el personatge femení d'«Otel·lo»— per mostrar-los la seva concepció del teatre sense adjectius, hereu d'aquell teatre que, quan no se sabia com classificar-lo, era anomenat abans d'“alternatiu” o fins i tot de “parateatral”.

Per a Alba Sarraute, Desdèmona és el Sol i Otel·lo és la Lluna. I la parella s'enfronta al drama que li fa viure Shakespeare perquè el maquiavèlic Iago és, per a ells dos, la Por que els assetja. I aquesta mirada personal a «Otel·lo» —fins i tot amb un mocador vermell en miniatura causant de la tragèdia—, Alba Sarraute la filtra per l'alambí del circ i la revesteix de clown per acabar filosofant sobre el misteri de l'amor i la pèrdua de perdre'l. «Desvariacions d'Otel·lo» —que sembla que tindrà continuïtat el 2020 amb un segon espectacle amb ella i més intèrprets, titulat clarament «Desdèmona»— és un espectacle breu, de només una hora, que Alba Sarraute ha elaborat durant uns set anys fins a consolidar-lo ara i que expandeix també un missatge subtil de fons: homenatjar els fills que no han nascut de les relacions fallides. (...)