“Soc el DJ-Beat-es… i em drogo”
El Paul és diabètic de tipus 1, i ho és des de fa 28 anys.
El Paul també és DJ, i ho és des de fa uns 5 mesos. Ambdues aptituds són desafiants, una seqüència de múltiples discs girant alhora. El Paul no és perfecte en cap de les dues.
Amb Dia-beat-es espera poder poder fer un crossfade de les dues en un mega-mix de música dolcíssima dedicada als drogoaddictes, com ells, que compten calories*.
Uniu-vos al Paul mentre punxa beats dels seus 28 anys de vida plens de drogues, barrejant els alts i els baixos de viure com un diabètic a temps complet… i com un DJ a mitja jornada.
*insulina
El plantejament del creador Paul O'Donnell té potencial: explicar la seva relació amb la diabetis, malaltia que pateix des dels dos anys, a través d'una sessió de DJ. Jocs de paraules, provocacions suggerents ("punxo i em punxo") i cançons amb lletres oportunament triades ("Stayin alive" dels Bee Gees; "Bleeding Love" de la Leona Lewis o els "Sweet Dreams" tant d'Eurythmics com de la Beyoncé). El DJ-Beat-es posa tota la seva energia en animar al públic i a estones ho aconsegueix. El problema és que aquests recursos s'esgoten aviat i el muntatge es queda a mitges, sense arribar a ser un monòleg intens ni una festa explosiva. Falta ritme, acció dramàtica, sorpresa.
Triar com a espai la pista de ball d'un pub irlandès, el Highland a Tarragona, ajuda a entrar en l'ambient festiu que planteja la peça. Amb tot, la proposta escènica és més aviat simple, sense gaire joc dramatúrgic més enllà del so i la il·luminació estàndard d'una discoteca. Tampoc és massa adequada l'hora, amb una sessió programada a les 7 de la tarda.
Sabem molt poc sobre el que comporta viure amb una malaltia crònica i de moment incurable com la diabetis, i és de celebrar que aquesta realitat es difongui cap al gran públic des del bon rotllo i amb un testimoni personal, honest i simpàtic. La idea és bona, falta donar-li una volta per treure-li tot el suc... amb la glucosa justa.