Diagnòstic: Hamlet

Teatre | Nous formats

informació obra


Miguel Gallardo és un manipulador de titelles de mida natural. Ell també intervé com un personatge més de l'escena. Ja va captivar el seu treball anterior, "Don Juan. Memoria amarga de mi" presentat a Tàrrega, Temporada Alta i la Sala Beckett.
Direcció:
María Castillo
Intèrprets:
Miquel Gallardo
Autoria:
Miquel Gallardo (Text), Martí Doy (Construcció de titelles)
Escenografia:
Xavier Erra
Vestuari:
Rosa Soler
Il·luminació:
Miquel Gallardo, Xavier Muñoz
So:
Miquel Gallardo (espai sonor)
Vídeo:
Marco Domenichetti (Disseny de projeccions)
Producció:
Companyia Pelmànec
Sinopsi:

Qui vol ser Hamlet? A pocs ens agradaria intercanviar la nostra vida amb un personatge d’una tragèdia de Shakespeare. En general, tenen un final poc envejable. Tanmateix, la sensació de no tenir control sobre les nostres vides, l’obligada presa de  ecisions, el pes de la responsabilitat, les pressions contínues, poden portar-nos a preferir la seguretat de la pitjor de les ficcions a la incertesa real. Ja se sap: val més boig conegut, que savi per conèixer. Max vol ser Hamlet. Vol que Shakespeare decideixi per ell, parli per ell, l’alliberi del seu dolor i de la seva por a través de les paraules d’un dels seus personatges més complexes. Per això, dia rere dia, recrea la il·lusió de la vida com un director d’escena, anima i controla els seus malsons com un titellaire. Però el cervell és pervers i ens enfronta tard o d’hora amb la gran veritat: la vida és incertesa.

Crítica: Diagnòstic: Hamlet

22/10/2013

Amb una mare així, qui no surt raret?

per Josep Maria Viaplana

En un sanatori mental, un jove anomenat Hamlet està reclòs perquè està convençut que la mare i el seu amant, germà del pare, varen matar a aquest darrer. El noi es reclou en un armari, i un metge li va fent la teràpia (incorporat pel Miquel Gallardo), mentre va fent aparicions la mare, dient que el noi està malament del cap. Finalment es descobreix que...

Espectacle, molt personal, en la línia dels que ha fet darrerament el Miquel Gallardo: ell i els diversos titelles que van apareixent, de grandària gairebé natural, que manipula amb una mà a la boca i una altra movent la mà del personatge. El doctor que incorpora el mateix Miquel (únic personatge teatral) i el jove Hamlet, resulten ser molt turmentats, tot el contrari de la mare, vitalista i pocavergonya, alhora que l’únic personatge que far trempar el públic.

Al final hi ha hagut un col·loqui, que al Teatre de Ponent anomenen ‘Escola de l’espectador’ on la directora i el mateix Miquel han estat responent les preguntes del públic. Aquest, majoritàriament compost per joves alumnes de teatre, han fet moltes preguntes i es nota que l’espectacle els ha agradat.

Sempre és interessant veure la feina del Miquel Gallardo, durant molts anys titellaire de campanyes escolars (Titelles La Baldufa-Eina d'Escola) i posteriorment amb Jordi Bertran, fins que va decidir establir-se pel seu compte i formar la seva companyia. Si alguna cosa cal discutir-li, des del meu punt de vista personal, és per què sempre fa aquests drames tan turmentats, doncs és evident que els personatges divertits, irònics i fins i tot cínics, se li donen especialment bé i de forma natural. És la seva opció, i la que el duu des de fa anys pels escenaris no només de tot l'Estat, sinó internacionalment.