Diàlegs de Tirant e Carmesina

informació obra


Sinopsi:

A mode de tema amb variacions, la nova òpera de cambra de Joan Magrané amb llibret de Marc Rosich s’apropa als amors entre Tirant i Carmesina. Els protagonistes de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell són els integrants de la proposta, als quals s’afegeix una tercera cantant, desdoblada en dos personatges: Plaerdemavida i la Vídua Reposada.

Rosich —adaptador de la novel·la medieval per al muntatge teatral de Calixto Bieito— i Magrané —premi Reina Sofía de Composició— parteixen de la seducció com a engranatge dramàtic de la proposta. I ho fan amb la presència de tres cantants i d’una formació instrumental reduïda, ubicada al mateix escenari. Tant el tractament de la veu com el conjunt d’instruments parteixen d’un concepte modern i teatral, de ressonàncies expressives, sense oblidar la tradició madrigalista tardomedieval.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Diàlegs de Tirant e Carmesina

16/02/2020

Expressivitat que s'escapa

per Jordi Bordes

El compositor Joan Magrané aplaudeix les òperes de cambra perquè permeten la proximitat amb l'espectador. Sense la grandiloqüència de l'escena, ni d'un conjunt simfònic, es pot apreciar molt millor l'expressió, el matís, tant musical com interpretatiu. I, en aquesta proposta amb llibret de Marc Rosich, tot i que al títol hi ha els titulars de l'amor impossible (utòpic, revela l'espai escènic de Jaume Plensa), Tirant i Carmesina, qui expressa millor els girs i disfruta de les contradiccions són Plaerdemavida i, sobretot, la viuda Reposada.

Quan es juguen amb molts pocs elements per a una peça, cal que tot estigui pensat al dtall: des de la formació dels músics (quartet de corda amb arpa i flauta, que trasllada a l'Edat Mitjana però també amb una sonoritat apagada, fosca, que connecta amb la contemporaneïtat) aa la dels intèrprets. Deien Magrané i Rosich que composaven sabent qui serien els intèrprets. Això fa que cadascú pugui brillar el su arc vocal,sempre dins del paper d'aquesta novel·la patètica de cavalleries. Diena Cervantes que Tirant lo Blanc és l'únic llibre en què el Cavaller mort al llit d'una malaltia. Però no explicava que la seva heroïcitat al camp no es reproduïa amb l'exercici d'estimar amb Carmesina. I que la follia (ben bé com el de Quixot mentre espera l'aprovació de Dulcinea) estava a punt de costar-li la vida.

L'amor és el terreny de batalla més inesperat. Perquè no hi ha fortalesa eterna segura en el cos de l'enamorat, ni feblesa que no faci perillar tota la relació. Plaerdemavida actua com una dspreocupada alcavota, com una Celestina sense ofici ni benefici. en canvi,. La Viuda Reposada confia que el fracàs d'aquesta relació, aparentment beneïda per la Cort, pot ser una oportunitat per a muntar altres cavalleries... De fet, utilitza argúcies similars a les de Yago de l'Otel·lo d Shakespeare

L'òpera contemporània, tant insinuada com explícita, necessita més oportunitat de ser escoltada. Perquè en la música i en l'escena reprodueix un cúmul d'emocions que esclaten a l'estómac i permeten una renovació imprescindible al repertori operístic. Perquè no cal matar el que és vell: Però tampoc abominar el que és nou.