Dies normals

Musical

informació obra


Adaptació:
Marc Gòmez
Direcció Musical:
Joan Comaposada
Interpretació musical:
Joan Comaposada (piano)
Direcció:
Ferran Guiu
Intèrprets:
Xavi Duch (cover Albert Bolea), Marta Capel (Covers: Lourdes Fabrés/ Laura Daza), Gracia Fernández (cover: Maria Santallusia), Víctor Gómez (cover: Ferran Guiu)
So:
Fran Paredes
Il·luminació:
TeatreOff
Producció:
TeatreOff
Vestuari:
TeatreOff
Companyia:
Lupa Teatre
Dramatúrgia:
Guadalupe Sáez
Sinopsi:

La història trasllada el públic al Nova York actual i segueix la vida de quatre personatges (Claire, Jason, Warren i Deb), tot explorant de quina forma es connecten les seves vides ordinàries de manera casual però extraordinària. Durant les 19 cançons de les que es composa el musical es coneixeran les quatre vides dels protagonistes i es veuran els llaços que els uneixen i els desuneixen, el punts que tenen en comú cada una de les seves personalitats encara que d'entrada semblin molt diferents.

Crítica: Dies normals

31/08/2015

Entretinguda comèdia romàntica blanca i refrescant

per Jordi Bordes

És un molt aconsellable espectacle per a engegar la temporada 2015/16. Fresc, divertit, amb gotes d'emoció, amb final fewlliç i que té un entusiasme actoral que encomana. Tot és molt senzill, de mobiliari d'Ikea però servit amb la millor de les intencions.  De fons, Nova York i la història de dues parelles que acabaran confluint, sense ni adonar-se. Dels monòlegs es passa a les diàlegs fins a les interpretacins (puntuals ) de tots quatre. Els personatges tenen uns petits móns en construcció. Amb punts de partida i objectius contraposats però que acaben confluint com les taques de pintura d'un quadre de Monet. Cap color pot explicar la intenció; és amb la coralitat que s'expressa l'emoció.

El musical és d'una gran narrativitat. No passa gaire res. Tot s'explica cantant: ell que es pensa, el passat i també el present. Hi ha poc espai per a la coreografia. No li cal. La trama va descobrint petites perles que atrauen l'interès de l'espectador, que somriu les gràcies i també la ingenuïtat dels personatges. Té molt de "Guapos & pobres" (Goya, 2015), d'obra generacional, d'un cert desencant per la vida real d'adults. Però, sense voler ser crítica amb res es deixa enamorar per la vida, per les ganes de viure. La música és insistent amb una frase musical que es va desgranant en petits matisos i que, gràcies a la força del text (una lletra més efectiva que afectiva) no esgota. L'estiu passat, "Bare" era una obra obligada perquè tenia molta ambició i aconseguia un notable resultat, tot i la migradesa de la producció. Ara, hi destaca la frescor perquè "Dies normals" no parla de drames foscos si no que necessita encomanar l'alegria de viure. Elpúblic, certament, ho celebra (i, si pot, s'endú un flyer "zen" cap a casa, com si l'aforisme l'hagués d'il·luminar aquest principi de curs, que ja s'acosta).

Trivial