Dies normals

Musical

informació obra


Adaptació:
Marc Gòmez
Direcció Musical:
Joan Comaposada
Interpretació musical:
Joan Comaposada (piano)
Direcció:
Ferran Guiu
Intèrprets:
Xavi Duch (cover Albert Bolea), Marta Capel (Covers: Lourdes Fabrés/ Laura Daza), Gracia Fernández (cover: Maria Santallusia), Víctor Gómez (cover: Ferran Guiu)
So:
Fran Paredes
Il·luminació:
TeatreOff
Producció:
TeatreOff
Vestuari:
TeatreOff
Companyia:
Lupa Teatre
Dramatúrgia:
Guadalupe Sáez
Sinopsi:

La història trasllada el públic al Nova York actual i segueix la vida de quatre personatges (Claire, Jason, Warren i Deb), tot explorant de quina forma es connecten les seves vides ordinàries de manera casual però extraordinària. Durant les 19 cançons de les que es composa el musical es coneixeran les quatre vides dels protagonistes i es veuran els llaços que els uneixen i els desuneixen, el punts que tenen en comú cada una de les seves personalitats encara que d'entrada semblin molt diferents.

Crítica: Dies normals

07/09/2015

Una narrativitat al servei de la composició musical

per Andreu Sotorra

Podria ser una versió adaptada d'una de les moltes pel·lícules de relacions personals de Woody Allen. Tot passa a Nova York: els carrers, els parcs, els taxis, Manhattan, Broadway, els gratacels i els seus terrats, i sobretot dins del laberint de sales del Metropolitan Museum of Art (MET, per als amics)...

La imaginació dels espectadors hi farà molt, esclar, però es poden conformar, quan entrin i surtin del Versus Teatre al renovat carrer Castillejos per mor de les obres de les Glòries, fent una mirada a la torre Agbar, visió total del pirulí des d'ara, sortosament il·luminada després de les amenaces de la propietat de convertir-la en un fantasma fosc, si no li deixen fer un hotel de luxe.

'Dies normals' és una petita història de dues parelles de joves d'entre els 25 i els 30 anys que el jove autor i compositor Adam Gwon —ell en té uns 35—, nascut a Boston, però resident a NY, explica cantant —com diria aquell— a través de dinou peces que tenen el do de fer-se atractives i suggerents per la narrativitat que contenen.

És això, sobretot, el que cal remarcar d'aquest muntatge musical: la seva narrativa al servei de la música. És a dir, que si féssim la prova de convertir les lletres en text dramatúrgic, el fons de la història funcionaria igualment. El valor afegit, esclar, és la composició musical, que combina els solos arriscats amb els semicorals a quatre veus, igualment arriscats. (...)

Trivial