Dimecres

informació obra



Companyia:
LAminimAL
Adaptació:
Daniela de Vecchi
Direcció:
Daniela de Vecchi
Intèrprets:
Anna Berenguer, Xesco Pintó
Autoria:
Aina Tur
Ajudantia de direcció:
Marina Rojo
Il·luminació:
Ignasi Boch
So:
Joan Martínez, Toni Figuera
Vestuari:
Elena Gonzales
Composició musical:
André Frateschi
Producció:
LAminimAL, Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia
Escenografia:
Joan Fortuny
Sinopsi:

Un noi de trenta i pocs i “21 dones, d’uns trenta anys aproximadament, totes amb el mateix rostre”. Plegats, viuen, recorden, anhelen o simplement s’imaginen 20 històries d’amor que confluiran irremeiablement en una darrera. Una de les gràcies de l’obra és que una piloteta travessa la platea per una canonada metàl.lica per caure en un laberint de fusta decideix quina de les 21 escenes es representarà a continuació. És a dir: l’ordre dels factors no altera el producte. No en l’amor, que és del que tracta l’obra.


Crítica: Dimecres

17/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Toni Polo

Un noi (un home: té trenta i pocs anys…) i “21 dones, d’uns trenta anys aproximadament, totes amb el mateix rostre”. Plegats, viuen, recorden, anhelen o simplement s’imaginen 20 històries d’amor (si més no, 20 relacions sentimentals), que confluiran irremeiablement en una darrera que no hem de desvetllar. Una de les gràcies de l’obra és que una piloteta travessa la platea per una canonada metàl.lica (i sorollosa, potser massa) per caure en un laberint de fusta decideix quina de les escenes es representarà a continuació. És a dir: l’ordre dels factors no altera el producte. No en l’amor, que és del que tracta l’obra.

Les històries ens plantegen problemes propers, cada cop reconeixibles per més gent en aquesta època de crisi. Un autèntic retrat d’una generació que, de prop o d’una mica més lluny, coneix el fracàs o, com a minim, la por al fracàs...