Dins la panxa del llop

Familiar

informació obra


Direcció:
De paper
Autoria:
Cia. De paper
Intèrprets:
Joan Alfred Mengual, Núria Lozano
Escenografia:
Joan Alfred Mengual
Il·luminació:
Joan Alfred Mengual
Companyia:
Cia. Marie de Jongh
Producció:
Teatro Arriaga
Sinopsi:

És l'hora de dinar i algú té la panxa buida... Esteu al cas perquè, en moments com aquest, els animals més despistats (o fins i tot els humans) poden acabar servint d'àpat a alguna bestiola com, per exemple, el llop. Fins i tot alguns de ben espavilats acaben sent víctimes d'enganys o malentesos que els conduiran, de dret, a la boca d'algú.

Si estiguéssiu en una classe de ciències naturals us dirien que això és la cadena alimentària. Segur que el professor o la professora us ho expliquen molt bé, però no ho faran d'una manera tan divertida com els integrants de la Cia. de Paper amb aquest espectacle multidisciplinari amb música en viu.

Fan servir el dibuix en directe, els suports audiovisuals, el teatre d'ombres, els titelles i moltes tècniques teatrals més per ensenyar-vos una col·lecció d'estómacs de conte plens de vida i alegria. Entre escena i escena, tot de cançons originals creades especialment per a aquest espectacle i plenes de bon humor serviran per anar construint, combinant l'acordió diatònic i les bases electròniques, un relat tan sorprenent com divertit. Obriu els ulls, pareu l'orella i mireu què passa... Dins la panxa del llop!

Per a espectadors i espectadores a partir de 3 anys

Crítica: Dins la panxa del llop

14/07/2016

Fresc, original, màgic, molt recomanable

per Jordi Bordes

Des de la senzillesa dels titelles de paper amb les ombres xineses es pot crear una historia original, tot i que s'insipiri en la tradició dels personatges dels contes més clàssics. Aquesta és una prova que tot es pot tornar a explicar si hi ha una bona idea al darrere i s'executa amb coherència. La Cia. De Paper ha fet un treball preciós, que parteix dels titelles de paper dels anys 50, amb els que jugaven els besavis de la canalla d'avui i que juga a ensenyar-ho amb una música encomanadissa, de rima intel·ligent i desimbolta, que també es crea en directe a partir de les gravacions de pistes que es van sumant a l'escena. Petit, senzill, però enginyós.

També la dramatúrgia té una bona costura perquè imagina què passa dins la panxa del llop, de la guineu, de la gallina i de l'aranya. Com si fossis nines russes, l'una ha anat a  parar dins de l'altra. La imaginació permet que tots els estómacs siguin uns hàbitats prou distrets pels que han anat a parar-hi dins. La crueltat dels contes clàssics se supera amb un món preciós d'ombres, decorats als castellets que es transformen i que és un cant a la vida, sense cap altra pretensió que divertir i gaudir de la música i la festa que propicia aquest treball que mereix llarga vida a la cartellera de teatre familiar. Un gaudi a compartir.