Actualment hi ha pocs pallassos que siguin coneguts i
reconeguts a nivell internacional. Slava, de Rússia; i David Larible, d’Itàlia,
són dos exemples. Una altra companyia que gaudeix d’una certa popularitat són
els Aga-Boom, un trio de pallassos russos que han girat sobretot pels Estats
Units però també per la resta del món (Japó, Xina, Corea del Sud, etc) i que els
últims anys hem tingut la sort de veure dues vegades a Catalunya; la primera al
Festival Còmic de Figueres (2012) i l’última al Festival Internacional de
Pallassos de Cornellà.
El grup està format per Valery Slemzin, Irina Ivanytska i Dimitri
Bogatirev. Aquest últim és el més conegut entre nosaltres, ja que va participar
al muntatge Alegría del Cirque du
Soleil i després a O, dos dels
espectacle de més èxit de la companyia quebequesa. Després d’aquesta
experiència, va crear Aga-Boom i amb pocs anys ha viatjat per tot el món amb un
llenguatge sense paraules i una estètica molt atractiva i suggerent. L’èxit de
la proposta és el seu humor blanc, universal i adreçat a un públic familiar. L’espectacle
es desenvolupa és un món de paper però no té un fil argumental, és una successió de situacions còmiques, contingudes i sense exageracions, que es mou entre l'slasptick, la performance, l’animació i els pallassos de pista.
La força visual dels tres pallassos és molt potent. Valery
Slemzin és el carablanca, el seriós i el que es queda moltes vegades amb un pam
de nas per l’astúcia de la pallassa Irina Ivanytska, que té un gran domini de
la gestualitat, no només de la cara sinó de tot el cos. Dimitri Bogatirev és el
pallasso més clàssic i la seva estètica recorda la d’Emmet Kelly (1898-1979), un pallasso vestit de rodamón que va ser molt conegut als Estats Units.
El trio ens ofereix un espectacle ple de qualitat, tot i que
sorprèn negativament la poca varietat musical -en molts moments s’acompanya l’acció
amb la mateixa música d'un piano de joguina- i també que s’ompli un espectacle
original amb una versió de l’entrada del cinema; un número molt vist els últims
anys i que en el cas dels Aga-Boom no em
sembla que ofereixi cap novetat.
L’espectacle passa molt bé i acaba amb un colofó final que s’ha
de viure. Els tres pallassos tiren grans inflables i juguen amb el públic amb
boles de paper que no paren d’anar de la platea a l’escenari i viceversa. L’espectacle
es converteix en una festa. La canalla s’abalança cap a l'escenari per agafar boles de paper.
Els pares, primer més tímids, també se sumen a la festa. I després de l’animació
els tres pallassos surten al vestíbul del teatre i es fan fotografies amb els
espectadors. El públic s’emporta un bon record. I els crítics també.
