El coreògraf tunisià Hafiz Dhaou es posa al límit en aquesta explosió poètica i emotiva, resultat de la tempesta desfermada dins seu arran dels fets de la Primavera Àrab. A partir de la tècnica ancestral dels dervixos giròvags i utilitzant espais escènics no convencionals, Do you believe me? és un viatge des del seu cos fins al desconegut. La resposta i l’energia del públic donen lloc a una perfomance sempre diferent.
És una dansa, d'entrada, difícil. Perquè el ballarí insisteix en presentar-se rodant sobre sí mateix, com un dervitx amb texans, i que va deixant pètals de roses que porta amagats sota la seva camisa. Un ball que té molt de místic, que busca una comunió universal amb els elements. La volta de 360 graus no té un principi ni un fi, és l'etern retorn. L'artista, a més s'ho fa bé per anar rodant enmig del públic, per trencar la quarta paret (l'acció es va fer al pati del Kursaal xop per la pluja inoportuna de divendres per la tarda) i voltava pels porxos on es va guarir el públic. La peça de poc més d'un quart d'hora de durada duia l'artista a l'esgotament físic. És llavors quan queia a terra i picava amb les mans esquitxant l'aigua, fent evident el seu mareig i cansament. Però la peça segueix evolucionant cap a un equilibri impossible tensionant les cames cap a la dreta en posició de clau, fent l'exercici a l'esglaó de l'escala amb el que el risc a la caiguda era major. I fent la senyal de saludar militar. Com si el cos hagués caigut derrotat però l'ànima s'hagues elevat cel enllà. Mínims gestos dramatùrgics perquè cada espectador tregui les seves conclusions, amb un canvi radical de música amb una certa reminiscència al conflicte bèl·lic.
