Don Giovanni

informació obra



Ajudant de direcció:
Amy Lane, Leo Castaldi
Escenografia:
Es Devlin
Vídeo:
Luke Halls
Vestuari:
Anja Vang Kragh
Il·luminació:
Bruno Poet
Coreografia:
Signe Fabricius
Producció:
Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House, The Israeli Opera, Houston Grand Opera
Músics:
Orquestra Simfònica Gran Teatre del Liceu, Cor del Gran Teatre del Liceu
Intèrprets:
Mariusz Kwiecień / Carlos Álvarez, Eric Halfvarson / Mariano Buccino, Carmela Remigio / Vanessa Goikoetxea, Dmitry Korchak / Toby Spence, Miah Persson / Myrtò Papatanasiu, Simón Orfila / Anatoli Sivko, Valeriano Lanchas / Toni Marsol, Julia Lezhneva / Rocío Ignacio
Autoria:
Wolfgang Amadeus Mozart, Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Daniele Callegari
Sinopsi:

Sevilla, Espanya. Don Giovanni intenta seduir Donna Anna, però acaba lluitant i matant el seu pare, el Comanador. Comencen un seguit d’embolics en què Don Giovanni intenta seduir alguna noia i fugir d’algun promès gelós, fet que aconsegueix amb l’ajut del seu criat Leporello. Al final, el fantasma del Comanador s’emportarà un Don Giovanni que mai no es penedirà de les seves malifetes.

És un luxe per al Liceu poder tenir dos repartiments de primer nivell encapçalats per Mariusz Kwiecien i Carlos Álvarez.

Una producció high-tech de Kasper Holten, amb una escenografia amb plataformes i escales impossibles. La psique de Don Giovanni es reflecteix per mitjà d’efectes i projeccions i una excel·lent il·luminació.

Don Giovanni

Dramma giocoso en dos actes. Llibret de Lorenzo Da Ponte. Música de Wolfgang Amadeus Mozart. Estrena absoluta: 29/10/1787, Praga. Estrena a Barcelona: 18/12/1849, Teatre Principal. Estrena al Liceu: 21/02/1866. Darrera representació al Liceu: 30/08/2008. Total de representacions al Liceu: 67.

Crítica: Don Giovanni

27/06/2017

Don Giovanni, condemnat a la solitud en el muntatge de Kasper Holten

per Xavier Cester

Una monumental escenografia i unes vistoses projeccions són els elements més cridaners de la producció de Kasper Holten del Don Giovanni de Mozart. Però rere la parafernàlia tecnològica, la lectura dramàtica, centrada en les obsessions del protagonista i la seva paulatina caiguda en la solitud més desesperada, només funciona a mitges. La versió musical de Josep Pons és sòlida, amb un repartiment que dóna el millor de si en el segon acte.