Douar

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Kader Attou, Abdennour Belalit, Sim’Hamed Benalima, Fouaz Bounechada, Amine Boussa, Mabrouk Gouicem, Rachid Hamchaoui, Kevin Mischel, Salem Mouhajir, Nabil Ouelhadj, Chaouki Saïd, Hichem Sérir Abdallah, Sonia “SonYa”
Composició musical:
Manuel Wandji
Il·luminació:
Fabrice Crouzet
Vestuari:
Nadia Genez
Direcció:
James Thierrée
Sinopsi:

L'escena del hip-hop a França té una potència extraordinària que ha generat grans talents capaços de portar als escenaris un estil nascut al carrer i transformar, així, la manera d'entendre la dansa. Un d'aquests noms és el de Kader Attou, director artístic, ballarí i coreògraf de la Cie Accrorap, fundada el 1989 per ell mateix i per altres noms essencials de la dansa francesa actual, com ara Eric Mezino, Chaouki Saïd, Mourad Merzouki o Lionel Frédoc. La contemporaneïtat, la barreja de cultures i un fons humanista són marques de fàbrica d'aquest creador, que també és director del Centre Choréographique National de La Rochelle i que s’inspira tant en el hip-hop com en les arts del circ, en la dansa contemporània o en les arts de la imatge. I és que les seves coreografies trenquen fronteres entre gèneres per tocar temes del màxim interès i de tanta actualitat com Douar. En la peça que veurem al Grec, Attou posa a ballar un seguit de ballarins algerians que ens parlen amb el llenguatge del moviment sobre aquests somnis que, a banda i banda del Mediterrani, inspiren exilis i migracions. L'artista evita els llocs comuns i els clixés per tal de parlar-nos de l'avorriment, de la sensació de sentir-se empresonat i dels somnis de llibertat dels joves algerians, però també de les dificultats que troben uns altres joves, aquests residents a França, per assumir la doble cultura en la qual han crescut.

Crítica: Douar

26/07/2017

Espectacle proper i agraït

per Montse Otzet

El hip hop és un dels balls amb més càrrega social. Si bé un coreògraf de dansa contemporània pot crear una obra que exposi i faci referència a problemes socials, el hip hop, pel fet d’haver nascut en barris marginals, és un llenguatge genuí que ha anat dels carrers als escenaris a causa de la seva gran popularitat, en aquest cas a França.  

L’espectacle Douar, l’estrena del qual tingué lloc el 2003, manté la seva actualitat en quant contingut doncs avui en dia el tema de la immigració i de la marginalitat està encara molt present, però l’espectacle pateix del pas del temps i necessita una direcció teatral que aporti contingut dramàtic al simple ball.

De totes maneres, Douar, és un espectacle agraït i ple d’energia, que desborda entusiasme i desprèn una certa ingenuïtat que el fa molt proper.

Nou homes, procedents de França i Algèria, la majoria dels quals han deixat fa anys l’adolescència, escenifiquen els somnis i frustracions dels joves immigrant que lluiten per sobreviure en una societat poc integradora.

Al  so d’una estimulant música àrab i andalusí, els ballarins aconsegueixen el seu millor nivell quan deixen de banda el contingut més descriptiu i es llencen a executar moviments  fragmentats tant particulars del hip hop, així com passos propis d’aquest ball, com per exemple, el track que identifica el gir sobre el cap, el foot work que descriu el treball de peus i l’electric boggie, el gest que transmet l’energia per tot el cos a manera de rampa. En aquest sentit, es mostren com uns contundents intèrprets.