Drumming Live. Cia Rosas

Dansa

informació obra


La companyia Rosas d’Anne Teresa De Keersmaeker és una referència arreu: ja en el seu debut amb Fase, four movements to the music of Steve Reich, l’any 1982, va atraure l’atenció de l’escena de dansa internacional. Al llarg dels darrers 32 anys, De Keersmaeker ha creat, juntament amb la seva companyia de dansa, una sèrie admirable de peces coreogràfiques. Des del començament, les coreografies d’Anne Teresa De Keersmaeker s’han centrat en la relació entre música i dansa. En algunes produccions, també explora la relació entre la dansa i el text.
Companyia:
Rosas
Coreografia:
Anne Teresa De Keersmaeker
Intèrprets:
Boštjan Antončič, Linda Blomqvist, Marta Coronado, Tale Dolven, Carlos Garbin, Fumiyo Ikeda, Sandra Ortega, Polina Akhmetzyanova, Igor Shyshko, Marco Torrice, Jakub Truszkowski, Samantha van Wissen, Sue-Yeon Youn
Interpretació musical:
Steve Reich (Drumming), Ictus i músics de l’ESMUC, sota la direcció musical de Miquel Bernat
Producció:
La Monnaie / De Munt (Brussels), Sadler’s Wells (London), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg
Sinopsi:

Aquesta peça, creada l’any 1998 és, sens dubte, una de les obres coreogràfiques més fascinants d’Anne Teresa De Keersmaeker, una dansa extraordinària acompanyada per una potent partitura de percussió de Steve Reich, compositor minimalista nord-americà. La partitura es basa en un motiu rítmic repetit de forma obsessiva, que es multiplica i es desenvolupa per assolir una rica varietat de textures. I per primer cop en la història d’aquesta peça, la música serà interpretada per estudiants de l’ESMUC, l’Escola Superior d’Estudis Musicals de Catalunya, dirigits per Miquel Bernat, component d’Ictus juntament amb altres membres d’aquesta formació

Crítica: Drumming Live. Cia Rosas

28/03/2014

Innocència coreogràfica i música absorta

per Jordi Sora i Domenjó

Es presenta al Mercat de les Flors una de les primeres peces d'Anne Terese De Keersmaeker. Es tracta d'una experiència musical i dansada d'alta projecció escenogràfica. La que es veu a Barcelona és la producció del 2002, amb Rosas, la companyia de dansa; i Ictus, la de música; i amb el suport del Grup de Percussió de l'ESMUC.

Innocència coreogràfica i música absorta

Dansa i percurssió van unides en l'imaginari de l'home primitiu: les celebracions rituals, les danses tradicionals i com a instrument de comunicació comunitari. En les darreres dècades una certa moda ha pretès recuperar aquells ancestres sonors i de moviment, que semblaria portessin incorporats un plus de connexió amb la natura i els valors que millor definirien la nostra doble filiació: éssers socials i sensibles. La percussió que mou i que fa sentir...

Steve Reich crea la música de Drumming després d'un viatge a l'Àfrica, els anys 1970-71. Es tracta d'una partitura rítmica, repetitiva, d'ampli ressò emocional, que exigeix al llarg de l'hora de durada diverses velocitats interpretatives i tensions gestuals. Anne Terese De Keersmaeker hi va incorporar, com si es tractés d'un altre instrument de percussió més, el rebot dels seus ballarins saltant i desplaçant-se sobre l'escenari en projeccions visuals: variacions en el temps i l'espai.

Innocència coreogràfica i música absorta: com per significar com és de fàcil i exigent la connexió amb el més primitiu de la consciència humana. Cinquanta-sis minuts i quaranta-tres segons, per ser exactes, tal i com assenyalen uns marcadors a cada extrem de l'espai, on l'espectador és convidat a una experiència musical i dansada d'alta projecció escenogràfica. L'important no és el que comunica (cas de fer-ho...) sinó la constant que produeix: que no és altra que la possibilitat de generar una connexió que percuteix la sensibilitat individual, com genera sentit de col·lectivitat. I ho fa amb músics de diverses procedències (amb l'excepció barcelonina dels membres de l'ESMUC, per a l'ocasió); ballarins mil·limètrics i naturals; però sobretot la caixa de ressonància que representa un públic, absort per la música, generant -al seu torn- moviment en forma d'imaginari col·lectiu.

Al capdavall la dansa contemporània necessita d'un receptor (auto)impressionable per completar la seva missió.