Després d’uns quants anys treballant en altres formats (vídeo-assajos, laboratoris, contextos d’investigació i comissariats), Paz Rojo presenta la creació escènica ECLIPSE: MUNDO, una aproximació al dispositiu escènic i a la dansa des de l’òptica d’un “pla de percepció destituent”. El terme “destitució” es relaciona amb la posada en crisi, però també amb la possibilitat de contemplar el que encara no s’ha produït. Com comprometre’s amb allò que encara no és? Quina és la responsabilitat de l’art pel que fa a la creació de futur?
ECLIPSE: MUNDO és la posada en pràctica d’un “abandonament” (que és l’origen etimològic de la paraula eclipsi). Es tracta de posar en moviment una cinètica mancada de perspectiva com a experiència de continuïtat: una coreografia interrompuda per la seva pròpia preparació i simultàniament una dansa que està prenent forma. Un danzeo que encara que no signifiqui res, aconsegueixi fer alguna cosa.
Entre las cosas que hay que agradecer al Festival Sâlmon 2019, esta reflexión nítida sobre el lugar que ocupa la danza en nuestros días y las confusiones que debe afrontar.
Aquí la crítica: