El amor brujo: el fuego y la palabra

informació obra



Direcció:
Carlus Padrissa
Direcció Musical:
Josep Vicent
Vídeo:
José Val del Omar (imatge cinematogràfica)
Coreografia:
Pol Jiménez, Pol%20Jim%E9nez, Maurice%20B%E9jart
Músics:
Orquesta%20Joven%20Andaluc%EDa, Oscar Martín (solo piano), Orquestra%20Joven%20Andaluc%EDa
Il·luminació:
Dominique%20Roman, Carles Rigual
Ajudant de direcció:
Zamira Pasceri, Mireia Romero
Intèrprets:
Marina Heredia , Pol Jiménez, Sylvie Guillem
Sinopsi:

El amor brujo és l’obra més universal, brillant i arrabatadora de Manuel de Falla. És per això que un segle després aquesta obra segueix essent moderna en les melodies i arranjaments musicals de Manuel de Falla com en l’argument passional escrit per María de la O Lejárraga. Des dels primers acords, l’obra crema amb força, fon els esquemes i trenca tòpics.

Per a la commemoració del centenari de la seva estrena, La Fura dels Baus amb Carlus Padrissa al capdavant, han preparat una nova versió escènica on, a més, es podrà escoltar fragments de "Noches en los jardines de España", "El sombrero de tres picos", "La vida breve" i la cançó "Amor gitano" per introduir la relació entre Candela i Carmelo. Amb una posada en escena màgica on intervenen l’agua i el foc, la força física dels moviments corporals, el poder de les olors i la llum que, com l’amor, pot sobrepassar tots els límits. Una combinació d’innovació, adaptació i ritme en un nou espectacle músic-teatral carregat de màgia i bruixeria, narrada sota la mirada cinematogràfica de José Val del Omar.

La Fura dels Baus, en estat pur.

Crítica: El amor brujo: el fuego y la palabra

20/07/2015

En primer lloc, la música

per Núria Sàbat

Carlus Padrissa, fundador de La Fura dels Baus, té un currículum tan ampli com agosarat. Ha voltat per mig món i ha treballat al costat dels noms més prestigiosos de gairebé tots els camps. A Peralada, hi va debutar el 1997 amb una obra de Debussy, hi va tornar 4 anys més tard amb Gluck i enguany revisita el Festival amb l’obra potser més emblemàtica de Manuel de Falla: El amor brujo, com a centre d’un muntatge que per raons de durada també ha inclòs tres peces breus del mateix compositor –Noche en los jardines de España, El sombrero de tres picos i La vida breve–, així com una cançó popular; una tria que ajuda a aglutinar el muntatge i que, d’alguna manera, fa de preludi als convulsos amors entre Candela i Carmelo.

Responsable de la direcció d’escena i de l’escenografia, Padrissa és fidel a l’estètica que va donar fama a la cèlebre companyia nascuda el 1979, bàsicament per haver sabut aportar un concepte dramatúrgic aleshores absolutament nou i transgressor; un concepte, però, que ara comença a sentir el pas del temps i que necessitaria, crec, una certa revisió si, com assenyala el mateix director al programa de mà, vol tornar a trencar motlles.

Tot i amb això, l’espectacle –encertadament revestit d’un to feminista i al·lusiu a la violència de gènere– compta amb més pilars que ajuden a bastir-lo prou sòlidament, com ara l’execució musical a càrrec de l’Orquesta Joven de Andalucía, molt ben dirigida per Josep Vicent; les interpretacions d’Oscar Martín, piano, i del sensacional Riki Rivera, guitarra espanyola; i la magnífica i sentida veu de la cantaora Marina Heredia en el paper de Candela –la gitana que lluita per recuperar l’amor de l’home que la maltracta i que tot just casada, l’abandona. La cantant és també la protagonista d’una de les imatges “fureres” més belles: l’engabiament de l’esposa dins l’esquelet d’una immensa núvia de ferro i tuls; d’un giny que no sempre, però, es fusionarà tan bé com aquí en el conjunt de l’espectacle.

El foc i l’aigua, elements tan primitius com la bruixeria i els encanteris –i la ignorància–, hi són expressivament presents, ajudats de les enigmàtiques imatges que es projecten al fons de l’escena, com a just i reivindicatiu homenatge al seu autor, José Val de Omar, un cineasta avançat al seu temps i considerat un pioner del cinema experimental.

Ara bé, el que realment dóna entitat a aquesta segona versió d’El amor brujo –que, al contrari de la primera, estrenada ara fa cent anys, remarca la figura de María Lejárraga com a autora del llibret– és la vibrant música de Manuel de Falla, d’aquest compositor andalús de pare valencià i mare catalana que va revolucionar el panorama musical espanyol de principis del segle XX.