El Amor Brujo

informació obra



Ajudant de direcció:
Eduardo Lao
Composició musical:
Manuel de Falla, Luis Delgado, In Slaughter Natives
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Paco Azorín
Vestuari:
María Araujo
So:
Miguel Lizarraga
Autor:
Wajdi Mouawad
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

Una revisió de la peça que Víctor Ullate va estrenar el 28 de maig de 1994 al Teatro de la Maestranza de Sevilla. Per a aquesta nova ocasió, s’estrena escenografia i vestuari, donant més protagonisme a la llum -el foc fatu-, present en tota la trama. En aquesta versió es du a terme una aposta musical trencadora amb la inclusió del grup de dark ambient In Slaughter Natives, que se suma als efectes musicals creats per Luis Delgado per a la versió original i que condueixen l’espectador a una travessia entre la vida i la mort, un viatge cap al més enllà.

L’obra, escrita per Falla a principis del segle XX, i de marcat caràcter andalús, aprofundeix en el misticisme gitano, acostant-se a l’amor en la seva forma més primitiva i essencial. Explica la història de Candela, una noia gitana, enamorada de Carmelo, que és turmentada per l’espectre del seu antic amant. Una història d’amor i passió, de llàgrimes i desconsol, de bruixeria i seducció, de mort i de dansa. Una cita ineludible per als amants de la dansa.

“Una nova versió d’El Amor Brujo, diferent en les seves formes, però eterna en la seva essència.”

Crítica: El Amor Brujo

25/02/2017

Amb estil propi

per Montse Otzet

Fa vint-i-tres anys Victor Ullate va estrenar una primera versió de El Amor Brujo, i en fa tres en va presentar  una segona per commemorar els 100 anys de la partitura de Manuel de Falla.

La diferència entre dues produccions és notable. En el muntatge que ens ocupa no hi figura algun dels artistes presents en la primera versió com per exemple el pintor Frederic Amat i l’escriptor Vicente Molina Foix. En l’actual producció l’espectacle ha fet un gir cap a un muntatge que dóna molta importància als efectes audiovisuals i a la incorporació, molt arriscada, de la música del grup dark ambient In Slaughter Natives, alhora que si en aquell l’ambient era lluminós i podríem dir quasi mediterrani, en aquest l’atmosfera ha agafat un caire més càlid i tenebrós, és a dir més gitano.

Coreogràficament Ullate és fidel al seu estil que s’identifica a través d’un llenguatge neoclàssic, d’ impressionants  línies corporals, especialment les de l’elenc femení. Uns moviments de traços molt estilitzats que, en determinats moments,  incorpora gestos de clara referència descriptiva de la narració.

D’un relat sobre l’amor que sent Candela per Carmelo, noia que és turmentada per l’aparició de l’espectre d’un jove que, fins a la seva mort, havia sigut nuvi de la gitana.

El Amor Brujo d’Ullate és un espectacle que puja d’intensitat en determinades escenes, bé sigui per algunes impactants formes i llums que es projecten en el ciclorama, o bé per determinats moments  de caràcter més gitano, com són aquells en els quals s’escolta la veu de Carmen Linares cantant cançons populars de Falla. Enmig del muntatge Ullate dóna molt espai al fragment protagonitzat per espectres, amb forma d’ocellots, que deambulen embolcallats per la música gòtica de In Slaughter Natives i per potents raigs de llums i ombres tenebroses. Però la seva proposta no acaba d’encaixar en mig del muntatge per ser massa antagònic. Si bé, que de manera individual, quasi com si es tractés d’un concert de música gòtica, el fragment té una potència visual indiscutible.

D’aquesta nova versió, que musicalment també inclou fragments de Luis Delgado, cal destacar el treball d’audiovisual d’Alberto Alejos i el vestuari dissenyat per la figurinista María Araujo que ha tret el millor d’ella a l’hora de dibuixar un vestuari elegant, de línies, textures i colorit molt suggerent.

Com és habitual en les produccions del Ballet Víctor Ullate, els intèrprets mereixen un punt i a part, tant en les composicions corals com en les execucions individuals dels protagonistes, entre els quals destaquen Marlen Fuerte  en el rol de Candela, Ksenia Abbazova en el de Lucía, Cristian Oliveri en el de José-l’Espectre, Josué Ullate en el de Carmelo i Leyre Castresana en el de Pitonissa, sent aquest el personatge que desprèn un aire més gitano i tenebrós.

Lògicament, la dansa del foc és un dels moments més potents del muntatge però també ho són els lírics i apassionats passos a dos que interpreten Merlen Fuerte i Josué Ullate, dos ballarins que també desprenen rigor i intensitat en els seus solos.