A
l’espai NunArt Guinardó es programa un cop al mes “El
Banquet”: un espectacle de música en directe i dansa, amb dos
intèrprets convidats, pensat com a celebració artística, i on el
públic també té un paper molt rellevant. Molt atents: cal fer
reserva prèvia al web de l'espai de creació. Es representa en
sessió doble.
Amb
una soca penjada al fons de l’espai, arrels i part inferior d’un
tronc d’arbre que s’endevina devia ser prou gran, se sintetitza
molt bé el motiu de la convocatòria: una invitació a festejar tot
allò que significa la fructifica relació entre música i dansa. Des
de la contemporaneïtat, naturalment, perquè no és d’una altra
forma com en els nostres temps es pot configurar la verdadera obra de
l’artista: traduir els ensomnis. Aquella sèrie de pensaments,
imatges i emocions que recorren el temps creatiu i que només de tant
en tant es plasmen amb claredat en un escenari. No és d’estranyar,
en aquest sentit, que Plató escollís el context d’un banquet i
els seus plaers per fer parlar els seus convidats del somni majúscul
que representa l’amor.
L’espectacle
dissenyat per Laura
Vilar i Miquel Barcelona,
i amb un total de vuit ballarins i un músic, es planteja amb un
esquema fix sobre el que els convidats a la festa improvisen amb la
seva mirada. Hi conviden altres ballarins, músics, artistes de circ,
actors... Són la partitura específica d’un conjunt coreogràfic
basat en percudir el propi cos per anar més enllà de la realitat
física on se sustenta. I així projectar-lo en un doble sentit:
aquella història compartida d’experiències humanes sobre la qual
es construeix el sentit; com aquesta realitat tangible des d’on
poder ballar i fer música. Des del mes d’octubre han passat pel
banquet sensibilitats diverses: Aida de Sàrrega, Cesc Casadesús,
Mariona Castillo, Jordi Cortés, Bruno Oro, etc. Això fa que cada
representació mensual sigui única.
Però
el més estimulant de la proposta no només té a veure amb les
diferents capes de significat que aporten i els matisos
interpretatius que els artistes convidats fan de cada representació
única i irrepetible. Sens dubte la gran aportació que fa “El
Banquet” és
aconseguir que el públic sigui part de l’obra, activament i
sonora, sense resultar en cap moment invasiu: només perquè s’hi
produeix una autèntica i genuïna adhesió emocional. La dansa i la
música com a coses properes, vinculades amb el ritme de la vida,
arrelades a la pròpia categoria d’éssers sensibles, perquè
percudeixen de les mateixes fonts amb què el grup festeja el fet
essencial de la trobada social. Pur estudi antropològic de tot allò
que defineix la nostra condició d’humans, on somiegem la perfecta
(i platònica) trobada amb l’altre, d’entre tota la resta. Sempre
en moviment. Sempre percudint el propi cos.
