El brindis

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ivan Bustos, Xavier Mercadé
Escenografia:
Ricard Martí
Il·luminació:
Lluís Robirola
Direcció Musical:
Rafa Roca
Companyia:
Batsheva Dance Company
Coreografia:
Ohad Naharin
Sinopsi:

L’Ernest està a poques hores de convertir-se en l’alcalde més jove de la seva ciutat, mentre en Mateu, segueix tancat al seu estudi intentant trobar un nou llenguatge pictòric que el faci sortir de l’oblit professional. Els dos eren amics íntims i vuit anys després de trencar la seva amistat, el futur alcalde es presenta a casa del pintor perquè aquest l’ha trucat sense donar-li més explicacions que el desig de veure’l abans de les eleccions.  Així doncs, la trobada acaba essent un pretext per reviure la felicitat d’un passat comú, però no poden evitar remoure un secret compartit que els ha dut a aquesta història de rancúnia on res el que sembla, i on cada brindis amaga un engany sense perdó.

Crítica: El brindis

21/02/2019

Obrint camí

per Núria Sàbat

Va néixer una mica per casualitat, i la casualitat es va cuidar que el que aleshores tan sols era un text en estat embrionari cridés l’atenció de Cristina Cervià –la qual es va oferir a dirigir-lo si l’autor el convertia en l’obra que és ara– i que aquesta convencés Pere Puig perquè l’estrenés a la sala La Planeta, de Girona, dins el cicle “Primerencs”. Des d’aleshores tot els ha sortit rodó. No ha estat, però, només gràcies a l’atzar sinó també i sobretot a un esforç conjunt en què treball, il·lusió i capacitat d’entrega es reparteixen a parts iguals.

Fa deu anys, l’Ernest i en Mateu eren dos joves estudiants, amics inseparables, plens d’expectatives i amb la confiança de tenir-se l’un a l’altre, fins que un tràgic esdeveniment va trencar la seva relació. Avui s’han retrobat, l’Ernest està a punt de convertir-se en el nou alcalde, mentre que en Mateu és un pintor en hores baixes, i ben aviat aquell fet del passat irromprà amb força per alterar el present, fer néixer els retrets i mostrar les maneres diferents de viure i sobreviure una mateixa situació.

Conviuen, així, dos espais temporals que dramatúrgicament es resolen a través d’una sèrie de flashbacks introduïts per una coneguda peça de Paolo Conte: “Its Wonderful”, en què els dos actors mostren un aconseguit canvi de registre.

Xavier Mercadé i Ivan Bustos, els dos actors protagonistes, també “primerencs”, ofereixen un bon treball, que juga amb els silencis i un treball gestual i corporal molt bo, però que verbalment caldria acabar de polir i matisar, ja que hi ha moments en què la dicció no és prou clara.

Rere l’anècdota, l’obra barreja temes de caire més “personal”–la no tan estranya relació d’amistat-odi que de vegades ens lliga amb els que ens són més propers– i d’altres més “universals”, com poden ser els interessos creats, la traïció, o el poder del capital per esborrar males consciències i difuminar remordiments, fins i tot en àmbits tan diferents com la política i l’art.

El brindis és un muntatge honest que exposa un tema prou actual d’una manera amena, àgil i de bon seguir, que hauria de servir per celebrar l’estrena d’un dramaturg (Frank Bayer) i d’una companyia (La Gàrgola) que semblen estar en la difícil via de donar al teatre no barceloní la dimensió que sovint té i que no sempre pot projectar fora del seu àmbit si no troba la complicitat de sales com, en aquest cas, el Teatre Gaudí.