Tot i que aleshores Martin Crimp ja era un autor prou
conegut i prestigiós, especialment a la Gran Bretanya, The country (2000) va ajudar molt a difondre el nom i l’obra del
dramaturg britànic per la resta del continent europeu. A Barcelona, el vam
conèixer el 2006, gràcies a un cicle que Sala Beckett va dedicar-li.
Deu anys després, una nova i prometedora companyia (La niña
bonita) ens el retorna a l’escenari. Estrenat a la Sala Trono, El camp va fer estada al Versus i actualment
es pot veure al Gaudí, on l’espectacle ha estat novament molt ben rebut. Aquest
rodatge, merescut i necessari i que fora bo poder continuar, es palesa en el
resultat final del muntatge, que flueix sense dissonàncies i ben sincronitzat.
Ple de ressons pinterians i revestit d’un cert aire de misteri,
El camp no ens ofereix una història
lineal i planera, ni tan sols un final tancat, de manera que, si d’una banda, l’espectador
haurà de fer-ne la seva pròpia lectura i extreure’n les seves conclusions; de
l’altra, els intèrprets han d’afrontar un text enigmàtic, ple de silencis i
segones intencions amagades darrera paraules amables o inquisicions aparentment
innocents.
La complexitat dels personatges demana una interpretació acurada
i una perfecta coordinació de gestos, mirades i moviments entre els tres
intèrprets, que interactuen sempre per parelles, sota la presència muda de
l’altre mentre espera, com en una cursa de relleus, rebre o passar el testimoni
–que aquí pren la forma de l’aigua– amb el qual tornarà a l’acció.
Un treball que els components de La niña bonita resolen
meritòriament. Anna Prats construeix la seva Corinne a partir d’aquells petits
detalls –un llavi tremolós, la veu que s’esquerda, el gest nerviós d’una mà
entestada a treure tot el borrissol de la faldilla...– que sumats fan gran el
personatge, i dels quals només se’n pot gaudir quan ho permet l’espai; llavors,
la proximitat esdevé un veritable regal per a l’espectador, un luxe que en
aquest cas és a l’abast de tot el públic. Sonia Espinosa és Rebecca, la jove
que Richard, el metge i marit de Corinne, ha portat a casa després d’haver-la,
suposadament, recollit a la carretera i que l’actriu interpreta amb una gran naturalitat.
Xavi Álvarez –a més de donar veu i forma al tercer personatge,
l’enigmàtic Richard– signa la direcció del muntatge: un treball encertat que
potencia l’aire de thriller no només
a través de la interpretació sinó també amb la incorporació d’una sèrie
d’elements que hi contribueixen efectivament, com pot ser el moviment
oscil·lant dels llums que pengen del sostre o la cançoneta d’un vell joc
infantil que des del xiuxiueig va pujant de volum fins a adquirir un to greu i
amenaçador.
