El cas de Marina Prados

informació obra



Dramatúrgia:
Paula Knüpling
Direcció:
Paula Knüpling, Yayo Cáceres
Vídeo:
Oriol Guanyabéns, Adrià Botella, Ventura L. Kalász
Intèrprets:
Oriol Guanyabéns, Adrià Botella
Text:
Adrià Botella
Ajudant de direcció:
Clara Mata
Companyia:
Ron Lalá
Sinopsi:

El matí del 23 d’Abril del 2018 a Barcelona s’aixeca amb una pintada a la Plaça de la Virreina, Gràcia. Un grafiti on apareix Puigdemont, Merkel i Rajoy.

La Marina Prados passa una nit a comissaria com a possible culpable material. Per falta d'evidències la deixen lliure fins la pròxima citació, a l’octubre.

Alguns estan molt orgullosos d’ella, altres fan burles de la seva imatge. Ella nega haver fet aquest grafitti. Però qui té una evidència més sòlida? Ningú. Té límits d'expressió l'art? L’art urbà és vandalisme? I per què aquesta notícia ha estat tapada pels grans mitjans de comunicació? Hi ha acusacions que no es poden dir en veu alta ? Qui ha fet què?

La Marina Prados, juntament amb la seva parella, Paula Knüpling, decideixen explicar la seva versió dels fets i escriure la seva experiència personal abans de marxar a Berlín, vista a través de la càmera de L’Adrià Botella i l’Oriol Guanyabens. Amb les seves imatges reconstrueixen la historia i editen el seu primer documental junts, donant a conèixer al públic nous indicis, i proves que condueixen a conclusions compromeses per a l’Estat.

Crítica: El cas de Marina Prados

16/07/2018

I tot, per una perruca rossa...

per Teresa Bruna

Vaig sortir del teatre sorpresa, feliç i amb moltes ganes de parlar de It's all about the hairstyle o  El cas de Marina Prados. Però hi vaig anar sola, no coneixia ningú i no tenia el temps que requereix fer amistats noves. És un problema perquè ja porto uns dies recomanant l'obra a qui em trobo i... no en puc parlar! I és que It's all about the hairstyle no és ben bé un thriller, però et provoca les mateixes emocions conforme va avançant i, per tal que tothom ho disfruti, doncs calladets estem més guapos. Pel mateix motiu no he fet la crítica abans, no sabia què dir. Ara que ja no és a La Gleva, --l'agenda no admetia més dies, però l'èxit de públic segur que encara n'hagués permès- li he posat distància. La Marina Prados, protagonista de la història, em va dir, però, que encara no marxava i que farien alguns bolos. Estigueu alerta i, si podeu, no us ho perdeu!

L'espectacle és un documental fet pels documentalistes Adrià Botella i Oriol Guanyabens, que ens expliquen ells mateixos.  Per si encara no n'heu sentit parlar, us poso en antecedents:  el dia de Sant Jordi, a la plaça de la Virreina, a Gràcia, van aparèixer uns graffittis amb les cares de Puigdemont, Merkel i Rajoy, tots tres amb el mateix pentinat i cabells rossos i amb unes lletres que deien: It's all about the Hairstyle, que vol dir L'important és el pentinat. Uns policies  havien detingut la Marina Prados acusada d'haver-lo pintat per estar al lloc dels fets el mateix moment que ells. I li van fer passar una nit a la comissaria. La noia va negar haver fet aquest grafitti i, per falta de proves, la deixen anar fins la propera citació. Ha passat el temps i ara ja se sap que el judici serà a l'octubre. 

La Marina i la seva companya Paula Knüpling viuen a Berlin i són participants del projecte P14 de la Volksbühne, el que se centra als joves creadors de la cèlebre Schaubühne. Creen produccions contemporànies que tenen com a objectiu fusionar la seva teoria i pràctica basada en la investigació, la recerca i el documental. "Fem un teatre site specific. Fem obres sobre coses que han passat com un documental, buscant una dramatúrgia que vagi donant la informació", em van dir. A l'octubre van venir a  Barcelona precisament per fer un treball sobre els graffittis i sobre la diferència de tractament que reben a Barcelona en relació a Berlín, on es consideren obres d'art. Davant la detenció de la Marina, decideixen donar la volta al projecte i explicar la seva versió dels fets, també amb el graffit com a protagonista, però afegint-hi altres coses que també han observat que aquí són tractades de manera molt diferent que a Berlín: la llibertat d'expressió, el dret a manifestar-se, el dret a cantar rap, la llei mordassa, el 155... I sobretot: per què aquesta notícia ha estat tapada pels grans mitjans de comunicació? 

Adrià Botella i Oriol Guanyabens ens expliquen el documental amb molt de sentit de l'humor però també amb molta més informació que l'anecdòtica dels fets que ja he explicat. Parlen de la veritat, de la necessitat de contrastar, de mentides que semblen impossibles, de les falses acusacions, de com s'arriba a defensar l'existència d'un poble que -probablement- s'ha inventat el google traductor... 

No en sé prou per parlar-ne més. Llegiu la crítica del company Jordi Bordes, potser... De tota manera no cal saber-ne gaire més. Amb la puntuació en teniu prou per decidir-vos. Recordeu el títol, aneu-lo posant al google per si hi ha bolos i, sobretot, aneu-hi acompanyats. I disfruteu-ho.