Després de la creació del primer Lyceum Club femení de Londres fundat el 1904, els clubs femenins s’escampen per les principals ciutat Europees. A Madrid hi arriba el 1926 i a Barcelona el 1931. Sí, a Barcelona també hi va haver un Lyceum Club Femení.
I és que per molt que ens volen fer creure que les dones no hem fet més que envejar-nos i evitar-nos, la veritable realitat és que les intel·lectuals del nostre país, no només estaven en contacte, sinó que es van unir per crear un espai cultural obert a totes les dones, on organitzaven activitats setmanals com exposicions, xerrades, debats, conferències i fins i tot un grup de teatre amateur.
Un espai de llibertat, cultura i sororitat, que amb l’arribada de la guerra es va desfer i durant el franquisme es va oblidar.
Avui, 85 anys després de la seva desaparició creiem just i necessari donar a conèixer la seva història. Els hi devem a elles. Ens ho devem a nosaltres.
Necessari record i homenatge a les dones que van fer possible el Lyceum Club de Barcelona, que va estar ben viu del 1931 fins l´inici de la Guerra Civil. Les intel·lectuals del nostre país no sols estaven en contacte si no que es van unir per crear un espai cultural obert a totes les dones. Allí cada setmana s´organitzaven diverses activitats, especialment exposicions, conferencies, xerrades, lectures dramatitzades i fins i tot un grup de teatre amateur. Van ser un espai de llibertat, de cultura i sororitat que amb l´arribada de la guerra es va perdre definitivament i que el catòlic-franquisme va fer desaparèixer fins el total oblit.
Un muntatge ple de sensibilitat
Amb els mínims elements escenari nu, amb dotze cadires com únic atrezzo (les dotze presidentes que va tenir el club) i al fons una pantalla on es projecten imatges de l’època. Una cortina transparent entre el públic i els artistes, el so d´un violí i de les ombres van sorgint les actrius, que donaran vida alternativament a les dones que van donar vida al Lyceum Club. La primera presidenta va ser l´escriptora Aurora Bertrana, a qui va seguir la compositora Carme Monturiol. Un retrat d´aquella època plena d´esperances de llibertat i de creativitat cultural, que va haver de coexistir amb una etapa compulsa i tràgica que va acabar amb la tràgica guerra (in)civil i la cruel dictadura, prolongada durant 40 anys.
La també actriu María Ten ha realitzat la dramatúrgia a partir de la investigació realitzada per Maria Àngels Cabré. La sempre interessant companyia Les Fugitives ha produït i realitzat un muntatge coral que han dirigit conjuntament, Laia Pujol, Maria Ten (que alterna amb Dana Carbonell), Judith Corona i Neus Soler (responsable de la musica en directe i l´espai sonor). El disseny de vestuari i escenografia es de Laia Pujol, la fotografia i edició gràfica es d´Ariadna Pujol i l’assessoria de moviment de Dana Carbonell.
Les Fugitives
Companyia formada el 2016, per les polifacètiques actrius Judith Corona, Laia Pujol i Maria Ten. Treballen la dramatúrgia en clau femenina i on la dona sigui sempre la protagonista. Van crear la Sala Siconi (Rosselló, 461, al costat de la Sagrada Família), espai d´art i cultura. Des dels inicis amb peces curtes de petit format, I que per a micro-teatre (Nas vermell, Soc puta, I què?, A la merda el 3.0), han estrenat set muntatges i un curt metratge en els que han treballat sempre conjuntament, W.I.T.C.H (2018), Dona foc, la dona que es crema, Veu de dona, Sibil·la, La dona que va cridar tant que es va buidar, Te deix amor, la mar com a penyora (basat en la novel.la de Carme Riera), El club oblidat, Barcelona Lyceum Club i el curtmetratge Canción alemana. www.lesfugitives.cat
Els Lyceums Club.
Des de que el primer Lyceum Club femení va ser fundat a Londres el 1904, els clubs femenins van anar naixent en les principals ciutats europees. A Madrid va ser el 1925 i a Barcelona el 1931.
Text, ferranbaile@gmail.com