Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais, Xevi Vilà
Escenografia:
Albert Boadella, Ramon Fontserè
Il·luminació:
Bernat Jansà
So:
Xevi Sáenz
Composició musical:
Carles Cases
Producció:
Els Joglars
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:
Ha sigut Jordi Pujol, Josep Pla, Salvador Dalí i Francisco Franco. Ara Ramon Fontseré, aquest exemplar únic d’actor, canvia d’espècie: serà un gos, Cipión, i parlarà per boca de Cervantes, que li va concedir el do de llengües durant una nit. A El coloquio de los perros, la joglaresca canina torna a ensenyar les dents al festival: queixalarà a tort i a dret i assenyalarà les misèries d’uns éssers, els humans, a qui observen des de la nit dels temps. En aquest retorn de la companyia a Catalunya, Els Joglars mantenen l’olfacte, perquè el seu cinisme encara s’aguditza més amb la ironia de Cervantes. I no deixaran que la crítica es quedi al Segle d’Or, la seva gossada s’acarnissarà amb l’actual panorama de corrupció, d’urbanitzacions de luxe i aeroports sense avions.
La lectura actualizada de Els Joglars de El coloquio de los perros de Cervantes puede llevar a la errónea
conclusión de que la novela ejemplar ha perdido mordiente con el paso de los
siglos. Sólo hay que volver al libro para comprobar que quien ha perdido
mordiente es la compañía fundada por Albert Boadella y a partir de esta producción
dirigida por Ramon Fontseré. La crítica que antes levantaba ampollas ahora sólo
levanta la comisura de los labios. Sonrisas que acompañan a un chiste malo
dicho con la mejor de las intenciones. Lo que sigue intacto es la fantástica
escuela interpretativa de la compañía, con Fontseré como indiscutible maestro.
Han regresado a sus orígenes, a la gestualidad sin muletas. Escenario reducido
a lo básico para que la milagrosa humanización de los perros se luzca sin trampas.
