"La caputxeta vermella" ha estat narrat moltes vegades i de moltes maneres. De tota manera, mai s'ha explicat des del punt de vista del llop. Com seria el nostre dia a dia vivint assenyalat com un animal dolent i sanguinari? El llop ja està cansat d'aquests rumors i us explicarà el que va passar en realitat.
Cal dir que els actors d'aquesta companyia txecoslovaca no s'estalvien bona química per divertir amb el que seria la versió del llop de "La Caputxeta vermella". Les seves titelles salten a l'escenari (són ells mateixos disfressats) per poder fer el salt mortal, multiplicar l'efecte paròdic. Té molt de mèrit que hagin tingut la capacitat d'explicar-se en castellà i està ben trobat el joc amb una escenografia, aparentment plana i tronada. Però fer una versió estúpida del clàssic ja cansa, és una fórmula esgotada. potser s'ho passarien millor i entretindrien més, si creesin el seu propi argument, sense necessitat de recórrer als "i quines orelles més grans que tens, àvia" que li diu el caçador al llop perquè l'àvia s'ha desmaiat en veure que llop i caputxeta venien de bracet... a visitar-la!).
Un humor molt blanc, que no atrapa prou els més granadets en les seves contradiccions (com sí que fa el "Dins dels boscos" per dir un exemple més ben aconseguit) i que aixecarà discussions eternes dels fills petits amb els pares perquè han contaminat el conte de manera inexplicable. Res, paciència.
