El joc de la veritat

Teatre

informació obra


Autoria:
Miquel Murga
Direcció:
Miquel Murga
Intèrprets:
Octavi Pujades, Míriam Tortosa, Roger Cantos, Cristina Dilla
Sinopsi:

L’Albert i la Joana ja porten uns anys de relació de parella i aquesta reclama amb urgència noves expectatives, L’Enric i la Carmen ja han superat aquest estadi i la seva relació sembla estar a prova de tot.

Tot segueix el seu curs, fins el dia que les coses comencen a torçar-se i les mentides afloren entre tots quatre. Però qui enganya qui? I a qui afecten aquestes mentides? La mentida per sí sola és un motiu d’infidelitat?

Les mentides… o la veritats es converteixen a la fi en un joc massa perillós.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El joc de la veritat

17/06/2023

De mitges taronges i mitjons desaparellats

per Jordi Bordes

La vida de parella pot ser el contrast químic que revela millor el patetisme dels humans. Miquel Murga furga en aquesta nafra oberta a partir d'una comèdia desbarrada que distreu i juga a amagar informació al públic però, sobretot, a algun dels personatges per trencar tota imatge d'èxit. Dues parelles es porten un garbuix de relacions impossible. Els dos homes són amics de tota la vida, de compartir feina i també partides de tennis i dutxa. També tenen un gust estrany pels mitjons. No seria d'estranyar que, amb les anades i tornades amb la parella de l'altra, hagi acabat exportant mitjons d'un al calaix de la roba interior de l'altre.

L'acció es desenvolupa en un quadrilàter en què cada punta li domina un color. Hi ha els punts de trobada dels amants i hi ha les cases de les parelles respectives. El seu repte és procurar no enganyar la persona que estimen, símplement, procurant no dient tota la veritat. En realitat, acaba fent-se un trampes al solitari i queda evident que l'estimació (el combinat de dopamina, serotonina i oxitocina que proporciona l'amor es crema en 121 dies, segons expliquen els científics) és molt més resistent que la fugacitat del sexe.

El Teatre Gaudí Barcelona carrega ja la cartellera am les seves intranscendents comèdies d'estiu. Potser no aporten cap gran descobriment intel·lectual però és cert que tampoc ho pretenen (en tot cas, s'escapen algunes pixarades masclistes que ridiculitzen més qui se sent ofès) i que serveixen el joc còmic amb prou elegància i desimboltura. en la dramatúrgia de Murga, per exemple, plantegen un joc temporal amb les trucades entre les seves parelles (en una escapada dels amants) que permet riure de la situació dues vegades per raons ben diferents. Són comèdies amb un punt de picantor i resolen l'escena amb una simplicitat espaterrant. Per exemple, converteixen el punt de torbada dels companys (el vestidor del tennis i la trobada de les dues parelles) en un espai central que s'il·lumina amb el blanc. En els quadres anteriors aquella mena de plaça reforçava l'escena amb el filtre de color que correspongués a cada localització.