Des dels seus inicis
ha existit una sana rivalitat entre les companyies de ballet del Teatre Bolschoi
de Moscou (1856) i la del Teatre Marinsky (1860), conegut com
el Teatre d Ópera i Ballet Kírov, de Sant Petersburg. L’alt nivell dels seus ballarins, la depurada
tècnica de dansa clàssica en què eren formats i les majestuoses versions que
oferien dels ballets clàssics deixava bocabadats als espectadors que assistien
a les escasses gires occidentals que realitzaven. Però a l’URSS no toc s’acabava amb aquestes
dues grans companyies sinó que n’hi havia altres també estatals que, sense
tenir la magnitud de les citades, tenien un nivell molt acceptable. Malauradament, després de la desintegració de
l URSS i de la crisi, el ballet se’n va ressentir i el nivell de qualitat de les
produccions, especialment els de les companyies de segona o tercera categoria va
baixar, si bé, l’arrelada bona formació tècnica, és la que suporta els
muntatges que ens arriben al nostre país.
A Barcelona en els últims anys s’han vist, en diferents
gires, companyies abanderades sota el nom de Moscou, mentre que de Sant Petersburg només ens ha arribat, el 2014, el Ballet Yacobson. Aquests dies
presenciem una nova companyia provinent d’aquesta
ciutat, el St. Petersburg Festival Ballet, grup que es va formar l’any 2009 amb l’
intenció de presentar els ballets clàssics arreu del món.
La companyia dirigida per Margarita Kamysh,
guardonada amb diversos premis internacionals, està formada per 42 ballarins de
diverses escoles de ballet rus com la Vaganova, la d’Ufa i la de Perm, per
citar-ne tres, i és el primer cop que
actua a Barcelona, si bé ha fet gira per l’Estat Espanyol.
La companyia presenta El Lago de los Cisnes, sens dubte el ballet més popular de
Tchaikovski, i ho fa en una versió reduïda tant en el que fa referència al
llibret, a la música i a la coreografia. Això sí, mantenint els fragments més
populars de l’obra com, per exemple, el famós pas a dos, la variació del cigne
negre amb els seus 32 fouettés , o la
dels quatre petits cignes.
El muntatge que ofereix la companyia és de “cartó
pedra” quant als decorats que es veuen realçats per una lluminària pensada més per
agradar als temps actuals que no pas mantenir-se fidel a l’estil original del ballet, estrenat l’any 1877. El vestuari també
pren unes formes exagerades fent que tot plegat resulti caricaturesc.
La interpretació dels ballarins és correcta,
encara que es percep diferents nivells de qualitat i han de lluitar contra les reduïdes mides que
ofereix l’escenari del Teatre Victòria, poc adient per acollir produccions d’aquest format.
En referència als rols principals cal destacar
el de Svetlana Filatova en el doble paper d’Odette
i Odile, es a dir el del cigne blanc i negre. Formada, entre altres acadèmies, en la
prestigiosa escola Vaganova, i lluint un moviment de braços i elevació de cames
sublim, la ballarina assumeix aquesta dualitat fent una interpretació notable, en
la que destaca per damunt de tot una depurada tècnica i una gran seguretat en
els fragments de virtuosisme.
Aleksandr Abaturov resulta un Princep Siegfried insípid i amb falta de
presència, si bé cal mencionar Ivan Sitnikov en el rol del bruixot Rotbart, i, especialment, Sergey
Dubrovin en el paper de bufó, aquest mereixedor d’una de les grans ovacions de
la nit.
