El Gran Ballet per excel·lència
Una captivadora història d'amor (un príncep, una bella jove transformada en cigne pel conjur d'un bruixot, un engany mortal...), el virtuós doble paper d'Odette/Odile, la força de la música de Tchaikovsky, i un dels més grans pas de deux del repertori del ballet, converteixen El Llac dels Cignes en una experiència única.
Un entorn romàntic, una coreografia esplèndida i una inoblidable història d'amor sentenciat es combinen per fer El Llac dels Cignes un autèntic ballet clàssic, aclamat per públic d'arreu del món.
Amb més de 40 ballarins a escena, aquesta sumptuosa producció del Royal Russian Ballet captura tota la bellesa i el drama de l'autèntic ballet romàntic, un clàssic atemporal que apel·la a qualsevol generació.
Generalment, les companyies internacionals que han presentat a Barcelona grans ballets de repertori com El llac dels cignes o La bella dorment, per citar-ne dos, han tingut series dificultats degut a les limitacions dels escenaris dels teatres de la ciutat, deixant de banda el del Gran Teatre del Liceu.
En aquesta ocasió ha estat a l’inrevés ja que el Royal Russian Ballet ha hagut de reduir a més de la meitat l’esplèndid escenari del Teatre Nacional de Catalunya, ja que la producció que ofereix de El lago de los cisnes és molt pobre d’elenc a la vegada que exhibeix un nivell artístic molt baix.
El Royal Russian Ballet és una companyia desconeguda al nostre país i forma part dels grups artístics que utilitzen com credencials el que fa uns anys oferia el fet de pertànyer a la Unió Soviètica. Però aquesta companyia, procedent d’Ucraïna i fundada l’any 2008 per Anatoliy Kazatskiu, no respon a aquestes expectatives.
Basada en la coreografia de Marius Petipa i amb la popular música de Tchaikovsky, el Royal Russian Ballet ofereix una producció en la qual predomina la il·lusió i la bona voluntat més que el nivell artístic, que queda en la línia que separa l'amateur del professional.
Amb una escenografia de cartó pedra, un vestuari a base de senzilles robes i molta brillantor i una il·luminació incapaç de crear ambients, l’obra és capitanejada per Iryna Khandazhevska i Anatolii Khandazhevskyi , en els rols principals. Mentre que la ballarina ofereix una interpretació correcte però freda dels personatges d’Odette-Odile, Anatolii és lluny de la figura del Príncep Sigfrid, agreujada per una falta de lleugeresa.
El rol més agraït ha estat el del Bufó, a càrrec d’un àgil Constantin Tcaci, que ha mostrat una bona elevació i seguretat en els girs.