Mario Gas, Vicky Peña, Alberto Iglesias, Juan Díaz, María Miguel
Escenografia:
Elisa Sanz
Vestuari:
Elisa Sanz
Il·luminació:
Juan Gómez Cornejo Sánchez (A.A.I)
Vídeo:
Eduardo Moreno
Ajudantia de direcció:
Laura Ortega
Producció:
Teatros Grup Marquina, El Més Petit de Tots
Companyia:
Ponten Pie
Sinopsi:
És un dia d'agost de 1912 a casa de James Tyrone, cèlebre actor de teatre, envoltat de la seva esposa i els seus dos fills. El que comença com una plàcida jornada d'estiu a la casa al costat del mar anirà convertint-se poc a poc en un combat descarnat, a mesura que vagi avançant la jornada i els dimonis familiars surtin a la llum. Una lluita infatigable entre quatre éssers humans fascinants, condemnats a viure junts tractant de reavivar els calius de l'amor passat mentre cau la nit.
Crítica: El largo viaje del día hacia la noche
25/10/2015
El discurs d'Eugene O'Neill no dóna treva ni per a un moment de respir
(...) La posada en escena de l'obra té una atmosfera volgudament angoixant, claustrofòbica, marcada per un espès cortinatge de fons que se suavitza només amb unes fugaces imatges —l'ombra d'una gavina, uns núvols canviants, el bramar d'una sirena de vaixell...— i que amaga la presumpta lluminositat del que hauria de ser un dia d'estiueig del 1912 en família vora el mar.
La lluminositat, en tot cas, es limita a l'interior del saló on passa tot, en un dia sencer fins a la matinada. Una tarima que eleva l'espai, unes senzilles cadires blanques, un elegant vestuari d'època blanc cremós, i molt de whisky a la tauleta de la licorera. L'estiu d'agost s'ha quedat entrampat dins com si, a fora, la boira presagiés el perill que els té empresonats.
Mario Gas i Vicky Peña són James i Mary Cavan Tyrone, un matrimoni que ha dedicat la seva vida al teatre, ell com a actor, de gira sempre, malvivint en hotels; ella, al seu costat, després de renunciar a la seva vida per estar al costat de James. Dues interpretacions tan naturalistes com extremes, passant des de la bonhomia familiar i la garraperia entranyable de James que es dedica a fer inversions en terrenys perquè els de Wall Street són uns lladres, fins a la joia matinal de Mary posant flors al gerro de bon matí camí ascendent cap a la caiguda als inferns de la nit. Un llarg viatge del dia cap a la nit, efectivament, com diu el títol, que tant Mario Gas com Vicky Peña destil·len amb el mestratge que porten acumulat en la seva llarga trajectòria. (...)
