El llibre de la selva

informació obra



Composició musical:
Albert Doz
Direcció:
Gabi Dolz
Intèrprets:
Xavi Elies, Jordi Font, Alba Ferrer, Jordi Vicente
Coreografia:
Joan Maria Segura
Companyia:
Les Antonietes, La Kompanyia, Veus-Veus
So:
Roger Guinot
Autor:
José Antonio Portillo
Escenografia:
José Antonio Portillo
Sinopsi:

És de nit i a la jungla se sent el plor d’un cadell humà. Akela, el Llop, trova aquest cadell i decideix criar-lo sota la llei de la jungla i decideix que Baghera, la pantera, faci de Mestre a aquest noi que han trobat. Hathi, l’elefant, decideix el nom del cadell: Mowgly. Baghera i l’ós Baloo es fan companys inseparables del noi però hi ha un animal que intentarà impedir que Mowgly es faci gran, el tigre Shere Khan.

Edat recomanada: A partir de 3 anys

Crítica: El llibre de la selva

12/01/2015

Màscares, intervencions musicals i participació dels espectadors són els tres eixos del muntatge

per Andreu Sotorra

La companyia teatral Veus-Veus té en el seu repertori adaptacions de contes clàssics basats en episodis de personatges de ficció com el rei Artur, Jack i les mongetes màgiques, Simbad el mariner, El fantasma de Canterville, Els tres mosqueters, els de 20.000 llengües de viatge submarí, la Bella i la Bèstia, Robin Hood o el màgic d'Oz.

L'espectacle 'El llibre de la selva', basat en 'El llibre de la jungla', de Rudyard Kipling, posa l'èmfasi en la relació iniciàtica que Mowgli té amb els animals més amics que li ensenyen els passos més importants per sobreviure a la selva, els mateixos passos que li serviran si mai sent la crida humana.

Mowgli, xicot interpretat per l'actriu Alba Ferrer, aprèn les arts de la protecció contra els perills que li ensenya la pantera Baghera, o coneix els principis de la llei de la selva que li descobreix l'ós Baloo, a més de viure amb sorpresa les relacions de poder que s'estableixen entre ells dos amb el tigre Shere Khan i la serp Kaa, amb la fam i la supervivència de fons.

Tots aquests personatges són representats amb màscares gegants i un vestuari adaptat a les característiques físiques de cada bèstia. Hi té un paper especial el de la pantera, amb peces mòbils, que li dóna un caràcter realista.

El guió, esclar, no pretén reproduir el relat de Rudyard Kipling sinó que vol donar als espectadors més primerencs les claus per conèixer els personatges del conte i les dificultats a créixer en un món hostil com el de la selva on, malgrat tot, es poden fer amistats entranyables.

Màscares, intervencions musicals i participació dels espectadors són els tres eixos del muntatge, unes intervencions que captiven els més petits i engresquen els més grans, unes peces musicals que relacionen l'escenari amb la pantalla —el mitjà que més dominen les novíssimes generacions—, i una interactivitat a la qual s'enganxen des del primer moment. (...)