Aquest duo de músics castellans té molta experiència en la divulgació de la música popular espanyola. Proposen un concert familiar divertit, amb un repertori de valsos, jotes, foxtrots, pasdobles, etc., interpretats amb instruments molt curiosos, i amb alguna pinzellada històrica. L’objectiu: que el públic aprengui, s’ho passi bé i valori el poder conciliador de la música.
Divertit concert didàctic per a nens i nenes en què el duo de Burgos Fetén Fetén exposa la història d’alguns instruments –també els més rars– a través de diferents estils musicals de ball com la jota, la tarantel·la, el tango, el pasdoble, etc. dels quals també en fan una pinzellada i conviden a cantar i ballar des de la butaca movent els braços, picant de mans o amb l’esclat dels dits.
La divulgació és el motor de l’espectacle, que se sustenta amb el llenguatge simpàtic i planer dels músics i el suport d’un PowerPoint (una mica rudimentari) per il·lustrar o contextualitzar els que s’explica. L’humor i la participació –trenquen la quarta paret en tot moment, fins i tot baixen a platea en força ocasions i fan pujar un parell de voluntaris a l’escenari per tocar, només amb el moviment de mans, un instrument electrònic japonès– hi aporta la frescor i l’aproximació a la música que difícilment s’aconseguiria a l’aula. Així que, si aquest és l’objectiu, fetén!
Entre les curiositats, l’origen i la revolució social que va suposar el gramòfon amb l’organització de guateques, la introducció de forats a les flautes: 1, 3, 6, 8 (la de bec i més popular) fins arribar a la reina: la travessera, i descobrir d’on vénen, família, parentiu i com sonen instruments de debò (el violí, l’acordió, la gaita, etc.) i d’altres reciclats com la flauta-cadira de càmping engendrada per Xavi Lózano de Bufa&Sons –era evident, s’havien de conèixer!–, el recollidor-flauta (amb la pala de l’escombra i encara serveix de faristol), l’ala de voltor, la percussió amb culleres, paella i la popular ampolla d’anís, etc. I de propina, unes quantes reflexions ben calçades sobre ecologia, la fam al món i la riquesa en la diversitat cultural. I també un torn de preguntes que, a jutjar per l’enorme quantitat de mans alçades, demostra que Fetén Fetén ha despertat l’interès per “saber-ne més”.
El públic –escolar, en plena Fira Mediterrània– s’ho ha passat bé i n’ha sortit entusiasmat. Sovint es defuig la pedagogia a escena per por de frenar nous públics (que relacionin el teatre amb l’escola, una cosa per pensar i avorrida), però a vegades tot suma.
