Hi ha funcions que ens trasbalsen tan sols amb la força de la paraula. El nino és un d’aquests espectacles: mínim, essencial i profundament colpidor. Un text de la jove italiana Irene Petra Zani que ens arriba gràcies a la traducció de Joan Casas. A jutjar per l’escrit del programa de mà, el dramaturg i professor Joan Casas va quedar fascinat pel text i les seves possibilitats teatrals en un certamen internacional a Milà el 2018. La Sala Beckett va acollir la primera lectura en català interpretada per la menorquina Enka Alonso, sota la direcció escènica de la veneçolana Loredana Volpi. Tres dones d’orígens diversos enfocades a construir un personatge de trets universals. Enka Alonso dóna vida a una noia d’edat indeterminada en qui molt aviat albirem un trastorn de la conducta derivat d’una severa anorèxia. De cara al mar, amb la companyia d’un nino inflable de “sex-shop” vestit de policia -en qui la protagonista veu el seu únic i indestructible amor-, despulla la seva ànima ferida sense gosar mostrar-se en vestit de bany.
Un monòleg que es presenta com un diàleg amb algú altre de qui no sentim la rèplica, no és res nou. De La veu humana (Jean Cocteau, 1930) a la novel·la Cinco horas con Mario (Miguel Delibes, 1966) interpretada per Lola Herrera en l’adaptació teatral (Josefina Molina, 1979), hi ha un llistat d’espectacles que han alimentat el nostre imaginari amb magnífiques posades en escena. Però és en la interpretació, en la construcció del personatge, on rau el pes d’aquests espectacles. Enka Alonso ens atrapa en el seu angoixant desig de planar per sobre de la seva història d’abusos patits en la intimitat familiar. La minuciosa interpretació de la feblesa i la vulnerabilitat de la noia resulta esfereïdora; mentre va construint, paraula a paraula, un sòlid personatge i dóna relleu al tema dels abusos a menors en l’àmbit familiar. Cal dir, però, que la mirada externa de la directora Loredana Volpi es fa imprescindible en un muntatge d’aquestes característiques: la mesura, el ritme i la contenció són elements definitoris en un treball que es presenta frec a frec amb el públic. Un tema sobre el qual l’Espai Brossa ha volgut posar el focus aquesta temporada amb dues propostes diferents: la de teatre documental Serà el nostre secret i la ficció d’El nino. Allà on és més fàcil veure-s'hi; ambdues molt reeixides.
