Se senten els fandangos del Niño Miguel, fandangos de Huelva, la terra que el va veure néixer. De fons la guitarra. I de la veu de la seva guitarra a la veu de la seva ànima a través d’un monòleg intimista i directe amb el públic, confeccionat amb records, somnis i pensaments.
La productora Lanaja Factory, amb guió i direcció de Maria Hervás i interpretació de Juan José Ballesta, realitza aquest espectacle en el qual, a través de la guitarra i les paraules del Niño Miguel podrem transitar durant uns instants pel món interior d’aquest fenomen de la naturalesa. Un humil tribut a un geni del flamenc quan es compleix un any que el vam perdre.
Són només deu minuts però en el que s'hi olora una trama molt fàcilment desplegable. Hi ha les imatges del guitarrista de flamenc, pressionat pel pare (posant els dits en vinagre per no perdre ni una hora d'assaig), hi ha la imatge de la neu que tot ho atura (la droga). Hi ha els "Te'n recordes?" mirant a algú del públic, com si foossin companys de juergas antigues.. I hi ha un incommensurable i generós Juan José Ballesta. Possiblement, explicant qualsevol cosa s'enduria l'ànima dels espectadors. Sobta quan s'atreveix a tocar la guitarra i fer de Niño Miguel. Segur que els més puristes hi veuen moltes pegues però és evident que el ritme i la velocitat als dits és apreciable. I que si no sonen totes les cordes amb força, sí que ho reconeix amb la humilitat de qui ha après miranbt els altres, sense entendre un afinador ni quina és la corda Fa. En això, deu tenir molt de Niño Miguel, un mestre de la guitarra que els excessos se'l van endurt massa aviat. Ballesta tanca amb una mena de minientrevista espontània (Prohibit parlar de El bola). Ja més crescut aquest actor, insufla veritat. Ell és, en sí, un personatge. I fa molt bé d'anar acompanyat del seu Niño Miguel. Això acabarà en pel·lícula. Qui pugui, que ho disfruti en la intimitat d'un tablao.
