El petit príncep. Cia N54 Produccions

Teatre | Familiar

informació obra


Estrena:
Producció:
SAT!
Autoria:
Antoine de Saint-Exúpery
Dramatúrgia:
Florence de Andia
Direcció:
Florence de Andia
Escenografia:
Florence de Andia
Intèrprets:
Òscar Rodríguez, Montse Puga
Composició musical:
Jean-Jacques Palix
So:
Jaume Ortiz
Il·luminació:
Jaume Ortiz
Companyia:
N54 Produccions
Sinopsi:

El Petit Príncep és un conte universal. Un viatge a través del temps i l'espai per parlar de l’amistat, el respecte, l’amor i la vida. Teatre, titelles, ombres i projeccions que, a partir de la narració de l’aviador, despleguen el món màgic del Petit Príncep en una fantàstica adaptació de l’obra de Saint-Exupéry que ens recorda que “l’essencial és invisible als ulls”.

Crítica: El petit príncep. Cia N54 Produccions

21/03/2014

Un ‘Petit Príncep’ en estat pur

per Núria Cañamares

Una encertada opció davant les, ben segur, moltes propostes que sorgiran enguany per commemorar el 70è aniversari de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry.

El muntatge de N54 Produccions (la companyia del SAT!) beu d’una versió bellíssima dels francesos Ombres Folles i recrea l’experiència “autobiogràfica” que va viure Saint-Exupéry en conèixer el Petit Príncep durant la seva estada a l’Àfrica a causa d’un accident d’avió. Ajudat per una escenografia que ubica les dues localitzacions, alterna la narració de l’autor des del seu despatx de Nova York al principi de la Segona Guerra Mundial amb flashbacks dels moments que van compartir junts al desert.

El que més destaca de la proposta és la integració dels llenguatges de teatre, titelles, ombres i projeccions, que despleguen amb gran puresa l’imaginari del conte. Visualment és molt potent. A més, és extremament curós amb el text, conservant-ne tota la poesia que hi té implícita, així com el gust per la paraula. No perd ni una engruna de la seva senzilla saviesa i reprodueix amb gran sensibilitat els diferents episodis pels quals passa el protagonista: els dibuixos de la boa i el xai, les converses amb la flor, la serp i la guineu, la visita als set astres... També manté intacta la curiositat i innocència del personatge que tot ho pregunta i que, amb petites converses però grans aprenentatges, arriba sempre a la mateixa conclusió: “Les persones grans són molt estranyes”.

Això sí, tot i que l’espectacle tingui múltiples lectures, el vessant audiovisual sigui tan ric i es faci l’esforç de reexplicar allò que podria no entendre’s, s’adreça més aviat a nens i nenes d’entre 8 i 12 anys que no pas de 5 anys. Té passatges lents, salts en el temps i requereix molta atenció per assimilar –amb més o menys profunditat– la història i els seus missatges.