El recanvi

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Mia Esteve, Iván Morales
Escenografia:
Albert Ventura
Vestuari:
Eulàlia Miralles
Il·luminació:
Carles Lucena
Ajudantia de direcció:
Apelix Peña Miralles
Producció:
Entresòl de Produccions
Autoria:
Felipe Cabezas
Dramatúrgia:
Felipe Cabezas
Sinopsi:

Una entrevista de treball entre una executiva freda i poderosa, i un pobre desgraciat, pusil·lànime, sense pebrots ni gaires habilitats, que ni tan sols acaba d’entendre per què l’han cridat a ell. Però... tothom juga net? Quantes veritats i quantes mentides amaga cadascú en aquesta estranya partida? Qui por fer l’aposta més alta?

El recanvi és una anàlisi punyent i en clau de comèdia dels entramats del poder, dels camins insospitats i els ressorts ocults de l’alta política, que ens presenta la capacitat de transformació que aquestes esferes poden tenir en qualsevol de nosaltres.


Crítica: El recanvi

21/03/2016

Idea atractiva però desactivada amb un text previsible i intranscendent

per Jordi Bordes

Roger Peña va debutar el 2012 amb un text, aparentment naïf, però que tenia un gir final que desarmava l'espectador. Poder absoluto parlava d'una lluita política soterrada de poder. El 2014 va guanyar el Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta amb una peça, altra vegada, inspirada en el cinisme de la política: El recanvi. Aquesta peça, s'ha estrenat, finalment al Teatre Borràs aquests dies. és una enorme decepció. Perquè no fa justícia al Torneig (altre obres anteriors premiades en aquest torneig són El crèdit, Red Pontiac o La nostra Champions particular) i també perquè sembla està escrit per una altre mà de la de Poder absoluto.

El retrat (encara que no sigui descarat respon molt bé al tòpic que les empreses de l'Íbex-35 han ajudat a catapultar Ciutadans) és massa prim. No hi ha gaire gir i la simbologia que tots dos personatges no deixen de ser uns titelles d'algú que els manipula des de dalt és massa simple. No s'aporta cap complexitat dels personatges. Mia esteve i iván Morales defensen des del quadre sense tridimensionalitat l'evolució dels seus personatges. Només es percep l'evolució del jove de 38 anys que passa a ser candidat d'un partit i va guanyant aplom i seguretat. La seva coach caurà en desgràcia. Un fet que no resulta creïble, si tant cínica s'havia demostrat abans i que, a més, està construït a partir d'unes rèpliques insulses. Si es construeix de manera fictícia un partit a partir dels impulsos del màrketing, el discurs de la portantveu hauria d'anar carregat d'anglicismes, (situació que pot arribar ser extremadament estúpid i, per tant, un camp adobat per al gag i la comèdia).

Si El recanvi pretén ser una comèdia àcida, fracassa perquè, en realitat, es queda en un fals entreteniment que ni provoca somriures ni tapoc remou consciències. Construïts des del tòpic no es treu la crosta casposa i demagògica que, suposadament, hauria de voler torpedinar. Un lamentable bluff.

Trivial