Federico Luppi ha volgut passar comptes amb els excessos de
la genocida dictadura argentina. Als seus 79 anys i després de superar fa dos
mesos una operació del cor, el degà de l'escena del seu país ha donat una lliçó
d'interpretació al Lliure de Gràcia posant-se en la pell d'un general condemnat
pels seus crims com exmembre de la colpista junta militar i, en concret, per
estar implicat en l'incendi del emblematic teatre El Picadero. En aquest espai
un grup d'autors, directors i actors estrenaven obres dins del cicle denominada
'Teatre Obert', una cita que es va convertir en icona de la resistència
cultural contra la dictadura militar de Videla.
Un concurs de dramatúrgia organitzat per recordar aquells
fets va fer que, fa dos anys, es presentaran un grup de peces, entre les quals
hi havia 'El reportatge 'de Santiago Varela. Aquest excel·lent text ens apropa
als preparatius i la realització d'una entrevista televisiva amb el militar a
la presó on està reclòs. Una periodista (Susana Hornos) és l'encarregada de
formular les preguntes que intentaran posar llum a les ombres de les actuacions
del general responsable d'Assumptes Culturals durant aquells anys de brutal
repressió.
L'actor, administrant molt bé els seus minvats recursos
físics que, n’obstan aixó, l’ajuden a perfilar millor la situació actual
d'aquest exclosos personatges, aconsegueix traslladar-nos al món interior d'un
fonamentalista que segueix defensant uns valors antidemocràtics que van portar
a l'extermini i desaparició de milers de persones. En el pla cultural, aquells
excessos van desencadenar la més fèrria censura coneguda al país. El general
arriba a justificar la repressiva actuació apel·lant al mandat diví, tal com
succeeix avui amb els més extremistas moviments.
Luppi impressiona enfundat en aquest estelat uniforme militar.
Des de la seva mermada situació física és capaç de transmetre el terror que van
provocar les seves decisions. Quan s'aixeca de la butaca on està assegut i
dirigeix el dit amenaçador contra l'entrevistadora,
una sensació de calfred recorre la sala. I encara més quan demana un
primer pla per llançar les seves sentències justificatòries del que va fer. El
seu menyspreu a les urnes, a la llibertat d'expressió i al teatre, després
d'expressar la seva admiració per aquest art i alguns artistes que figuren
entre els desapareguts, recorren la narració. Naturalment, acaba justificant
com a mal menor la crema de El Picadero executada per tallar la difusió d'idees
contràries al pensament únic vigent.
‘El reportatge' té la virtut d'oferir, a més del perfil
psicològic d'un militar colpista, un retrat del que va succeir en els anys més
negres de la recent història argentina. Llàstima que tan documentada peça i la
magistral actuació de Luppi només s'hagin pogut gaudir tres dies a Barcelona.
