El rey

informació obra



Text:
Alberto San Juan
Intèrprets:
Luis Bermejo, Guillermo Toledo, Alberto San Juan
Escenografia:
Teatro del Barrio, amb la col·laboració de Beatriz San Juan
Il·luminació:
Andrés Lima
Producció:
Teatro del Barrio
Autor:
Michael Pennington
Direcció:
Michael Pennington
Sinopsi:

Cinquè muntatge de Teatro del Barrio, companyia que planta cara a la realitat social i política d’Espanya amb la intenció de transformar-la des de baix. 

Sempre al caire de l’actualitat, aquí agafen com a pretext la figura de Juan Carlos I per plantejar una reflexió sobre la monarquia.

Rere la màscara del rei caigut, hi sobrevolen d’altres personatges de la història recent d’Espanya: Franco, Suárez, Felipe González… Un any després de presentar a Temporada Alta el judici Ruz-Bárcenas, ara, en clau de comèdia com a forma festiva de fer política, Teatro del Barrio esgrimeix la ficció contra la ignorància.

Crítica: El rey

13/12/2015

Ubu Joan Carles

per Manuel Pérez i Muñoz

La particular forma de barrejar teatre document i la farsa, sumada a la intenció de teixir la teranyina d'un discurs àcid, malcarat i per moments difamador, fa d''El rey' un artefacte afilat i corretjós. El to gruixut és una convenció llençada des de les primeres llums de l'espectacle, que ens descarreguen un Joan Carles I recargolat en ganyotes i sorolls desagradables, com un 'Ubu rei' podrit entre tanta hipocresia, pròleg d'un recorregut biogràfic gens amable, histriònic i desafiant, que no amaga en cap moment la intenció bel·licosa envers el Monarca i tot el que representa.

La ironia de l'element grotesc aporta llum als passatges més foscos del recorregut vivencial del personatge. Les anècdotes, espigolades entre tants anys d'autocensura complaent, són en molts casos massa especulatives, si no tendencioses, però s'agraeix la manca d'interès per la imparcialitat. La barreja de personatges adjacents, trames i escenaris, la fragmentació que necessita punts d'ancoratge, desconcerta per moments i aporta un refons de malson a tot plegat. Ajuda Luis Bermejo, un monstre de l'estranyament. Des del seu posat natural d'home corrent ens transporta a la deformació més pertorbadora. Tot un encert el no buscar en cap moment la imitació règia directa.

De Teatro del Barrio ens quedem amb l'honestedat. També ens agrada que hagin recuperat dels Animalario essències d'expressivitat i treball de companyia. Com no recordar aquí la intenció revisionista d'aquella obra mestra anomenada 'Urtain'? Incorrecció i mala bava, intenció i contestació; li faria bé als creadors de casa nostra passar-se per 'El rey' i prendre apunts. A Barcelona el més contestatari que hem vist és 'Polònia, el musical'. Les comparacions sempre són odioses.