El setè cel

informació obra



Autor:
Caryl Churchill
Traducció:
Arnau Marín Díaz
Direcció:
Glòria Balañà i Altimira
Intèrprets:
Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Lluís Olivé, Teresa Urroz
Escenografia:
Meritxell Muñoz López
Vestuari:
Meritxell Muñoz López
Il·luminació:
Joan Grané
Composició musical:
Roger Marín
Producció:
Teatre de l’Enjòlit, Sala la Planeta, amb col·laboració de Sala Beckett
Companyia:
Teatre de l’Enjòlit
Sinopsi:

El setè cel és una comèdia que gira al voltant de la idea de la sexualitat com a aspecte essencial que defineix la identitat de l'ésser humà. 

El setè cel consta de dos actes. El primer té lloc a finals del segle XIX a Àfrica, on Clive, l’home blanc, administrador de les colònies i representant de l'Imperi Britànic i els valors de la societat patriarcal occidental, imposa els seus ideals a la família i als nadius. Però l'ambient de tranquil·litat, desig i aparent felicitat que envolta la família es veurà amenaçat per la revolta dels negres contra la repressió colonial dels blancs. El segon acte transcorre a Londres un segle més tard. Els comportaments i les expectatives de la societat han canviat en gran mesura perquè s’ha produït un alliberament de les rígides estructures morals, tot i que certs dogmatismes i mentalitats de l'època victoriana continuen encara presents de manera més o menys velada. En aquesta part, Clive desapareix, la família es deconstrueix i els personatges, si bé creixen amb l’herència del passat, aprenen a viure de manera lliure i oberta la seva sexualitat, apropant-se així més als seus sentiments i a la seva identitat.

Crítica: El setè cel

24/03/2014

Estranya i brillant

per María José Ragué

Caryl Churchill (Londres, 1938) és l'autora més emblemàtica en el tractament freqüent de temes feministes, la que sense pertànyer a grups feministes de l'época dels 70, després d'un taller amb el grup Joint Stock Theatre Company, l'any 1978, va estrenar "Cloud Nine" (aquí traduïda com "El seté cel") i va començar a escriure i a estrenar obres que a partir d'una mirada de dona, tenien també les característiques formals i el tractament dels temes per a poder ser estrenades en els teatres habituals londinencs. El seu tractament és naturalista en la tècnica, feminista en els temes, dramatitza els abusos de poder i explora les polítiques sexuals.

"El seté cel" té una estructura en dues parts, dues époques i dues temàtiques que conflueixen en dos tipus d'opressió. La primera part es situa a l'época victoriana en una colònica britànica d'Àfrica, la segona al 1979 a Londres. La primera és una sàtira del colonialisme, el segon acte ens mostra la necessitat de llibertat sexual plena, la permissivitat dels anys 70. A les dues parts, el repartiment utilitza alguns actors masculins per papers de dona i femenins per algún paper d'home. La dona de Clive és interpretada per un home perquè ella vol ser allò que els homes volen que ella sigui, i de la mateixa manera Josuha, el servent negre, és interpretat per un blanc perquè ell vol ser allò que els blancs volen que sigui...

El llenguatge és obscè i estableix un paral·lelisme entre l'opressió colonial i l'opressió sexual i ens mostra la necessitat d'acceptar a la gent que és diferent sense forçar-los a adoptar rols socials ni sexuals.

A finals del segle XIX a l'Àfrica, Clive, l’home blanc, administrador de les colònies i representant de l'Imperi Britànic i els valors de la societat patriarcal occidental, imposa els seus ideals a la família-dona, fills, sogra- i als nadius. Però l'ambient de tranquil·litat, desig i aparent felicitat que envolta la família es veurà amenaçat per la revolta dels negres contra la repressió colonial dels blancs.
Un segle més tard, a Londres s’ha produït un alliberament de les rígides estructures morals, tot i que certs dogmatismes i mentalitats de l'època victoriana continuen encara presents de manera més o menys velada. En aquesta part, Clive desapareix, la família es deconstrueix i els personatges, si bé creixen amb l’herència del passat, aprenen a viure de manera lliure i oberta la seva sexualitat, apropant-se així més als seus sentiments i a la seva identitat. ¿Són més feliços? Hi ha una mentalitat colonial i femenina de la repressió interioritzada. Una frase de Betty, el personatge de la segona part de l'obra- que interpreta Teresa Urroz- ens diu: "Si no hi ha una forma correcta de fer les coses, potser cal inventar-la".

Opressió colonial i opressió sexual, racisme, sexisme, se'ns mostren com una mateixa cosa. Una frase de Caryl Churchill en el programa ens fa una síntesi de l'obra i del seu teatre:"Sé bastant bé quin tipus de societat m'agradaria: descentralitzada, no autoritària, comunista, no sexista-una societat en què la gent pugui estar en contacte amb els seus sentiments i en control de les seves vides"

Glòria Balañà amb el Teatre de L'Enjòlit presenta ara a la Beckett "El seté cel". Mostra la represssió sexual i la brutalitat del colonialisme britànic amb un llenguatge explícit i directe, de l'Àfrica colonial a Londres i l'obra té actualitat perquè ni s'ha acabat el colonialisme ni s'ha acabat el sexisme. L'espectacle se'ns mostra amb una escenografia de Meritxell Muñoz més africana que londinenca però que embollcalla bé els actors tant en el primer com en el segon acte i que té en tot moment un bon ritme teatral. La interpretació és en general excel·lent per part dels set actors que fan els set personatges de cada part. Però vull afegir que a vegades em sembla que hi ha papers que els han escrit especialment per Teresa Urroz, fantàstica en tot moment. Elies Barberà i Lluís Olivé están molt bé també en els seus papers dobles de dona-home. Són dues hores d'espectacle que se'ns fan curtes. És un espectacle recomanable.