El setè cel

informació obra



Autor:
Caryl Churchill
Traducció:
Arnau Marín Díaz
Direcció:
Glòria Balañà i Altimira
Intèrprets:
Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Lluís Olivé, Teresa Urroz
Escenografia:
Meritxell Muñoz López
Vestuari:
Meritxell Muñoz López
Il·luminació:
Joan Grané
Composició musical:
Roger Marín
Producció:
Teatre de l’Enjòlit, Sala la Planeta, amb col·laboració de Sala Beckett
Companyia:
Teatre de l’Enjòlit
Sinopsi:

El setè cel és una comèdia que gira al voltant de la idea de la sexualitat com a aspecte essencial que defineix la identitat de l'ésser humà. 

El setè cel consta de dos actes. El primer té lloc a finals del segle XIX a Àfrica, on Clive, l’home blanc, administrador de les colònies i representant de l'Imperi Britànic i els valors de la societat patriarcal occidental, imposa els seus ideals a la família i als nadius. Però l'ambient de tranquil·litat, desig i aparent felicitat que envolta la família es veurà amenaçat per la revolta dels negres contra la repressió colonial dels blancs. El segon acte transcorre a Londres un segle més tard. Els comportaments i les expectatives de la societat han canviat en gran mesura perquè s’ha produït un alliberament de les rígides estructures morals, tot i que certs dogmatismes i mentalitats de l'època victoriana continuen encara presents de manera més o menys velada. En aquesta part, Clive desapareix, la família es deconstrueix i els personatges, si bé creixen amb l’herència del passat, aprenen a viure de manera lliure i oberta la seva sexualitat, apropant-se així més als seus sentiments i a la seva identitat.

Crítica: El setè cel

27/03/2014

Obra ambiciosa d'una gosadia i procacitat que la fan mereixedora d'una oportunitat

per Manuel Pérez i Muñoz

La moral i la sexualitat de l'Anglaterra victoriana i la contemporània es juxtaposen en aquest díptic de Caryl Churchill, dues peces separades per un entreacte que expliquen de forma molt fragmentada els impulsos afectius, la hipocresia i els valors socials de dues èpoques aparentment distanciades. D'aquesta manera, trobem una primera part on el matrimoni, els fills o la pàtria colonial, amb les seves corresponents repressions, cobren un protagonisme que es veu textualment superat a la segona meitat per l'alliberament sexual dels nostres dies. Dos exemples de societat que busquen les arestes i els extrems per situar-nos davant d'un mirall de grotesques conseqüències.

La companyia Teatre de l'Enjòlit i la direcció de Glòria Balañà ataquen de forma directa i valent el text, mirant de superar l'excessiva fragmentació de les escenes amb un trànsit trepidant d'entrades i sortides que per moments evoca el ritme d'un videoclip. El joc atrapa, més a la primera part que no pas a la segona, quan l'espectador ha de tornar a bastir un nou mapa de personatges i situacions que atabalen la concentració. El planter d'actors ajuda amb construccions precises a atrapar el sentit i les contradiccions dels personatges. Destaca l'autoritat d'Elies Barberà al paper de Clive, cap de família victorià, o Arnau Marín, contenció d'esclau negre a punt d'esclatar.

Obra ambiciosa, en definitiva, d'una gosadia i procacitat que la fan mereixedora d'una oportunitat.