El setè cel

Teatre

informació obra


Autoria:
Caryl Churchill
Traducció:
Arnau Marín Díaz
Direcció:
Glòria Balañà i Altimira
Intèrprets:
Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Lluís Olivé, Teresa Urroz
Escenografia:
Meritxell Muñoz López
Vestuari:
Meritxell Muñoz López
Il·luminació:
Joan Grané
Composició musical:
Roger Marín
Producció:
Teatre de l’Enjòlit, Sala la Planeta, amb col·laboració de Sala Beckett
Companyia:
Teatre de l’Enjòlit
Sinopsi:

El setè cel és una comèdia que gira al voltant de la idea de la sexualitat com a aspecte essencial que defineix la identitat de l'ésser humà. 

El setè cel consta de dos actes. El primer té lloc a finals del segle XIX a Àfrica, on Clive, l’home blanc, administrador de les colònies i representant de l'Imperi Britànic i els valors de la societat patriarcal occidental, imposa els seus ideals a la família i als nadius. Però l'ambient de tranquil·litat, desig i aparent felicitat que envolta la família es veurà amenaçat per la revolta dels negres contra la repressió colonial dels blancs. El segon acte transcorre a Londres un segle més tard. Els comportaments i les expectatives de la societat han canviat en gran mesura perquè s’ha produït un alliberament de les rígides estructures morals, tot i que certs dogmatismes i mentalitats de l'època victoriana continuen encara presents de manera més o menys velada. En aquesta part, Clive desapareix, la família es deconstrueix i els personatges, si bé creixen amb l’herència del passat, aprenen a viure de manera lliure i oberta la seva sexualitat, apropant-se així més als seus sentiments i a la seva identitat.

Crítica: El setè cel

29/03/2014

Interpretació notable d'una peça que aporta molt poca controvèrsia

per Jordi Bordes

El Teatre de l'Enjòlit salta de la denúncia de la política (Corrüptia) i la revolta (Si no paguen, no paguem) a una mirada a la moral amb El setè cel. Aquesta obra, que data del 1979, contraposa els cànons estrictes de la societat colonitzadora britànica del segle XIX a l'Àfrica, amb la aparentment més llibertària del 1979 a Londres mateix. 

L'obra planteja dos tons ben diferenciats: de la comèdia disparada de ritme (encantadorament divertida) al drama més fosc i  complexe de l'actualitat. Hi ha cançó i música amb un ampli repartiment que surt ben amortitzat . També se sap treure suc d'un espai suggerent, que tant pot ser desert, com parc. De fons, potser massa de fons, es pot furgar per averiguar si realment tenim prou ben assumida la llibertat sexual. Si la moral s'imposa a la llibertat individual de cadascú. Si no és més còmode mantenir unes certes idees preconcebudes per la majoria de la societat al llarg dels segles.

Pel que fa a la interpretació,  bon joc coral, amb una música que els acompanya però amb molts espais en buit, mirades d'actors que falten afinar per donar focus, per generar una certa credibilitat al seu personatge. Temps de rodatge, i de conèixer els racons foscos d'aquests arquetips de Caryl Churchill.