El Solar - Primer álbum

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Xavier Bobés, Shaday Larios, Jomi Oligor
Autoria:
Shaday Larios, Jomi Oligor , Sarah Kane
Producció:
Temporada Alta 2016, El Solar
Traducció:
Ausra Simanaviciute
Estrena:
Temporada Alta 2016
Sinopsi:

El Solar, Agencia de Detectives de Objetos presenta Primer álbum, casos reals convertits en peces escèniques a partir de la instal·lació de la seva oficina portàtil al Barri Vell de Girona, durant un període de tres mesos. 

Els detectius són Shaday Larios i Jomi Oligor –els mateixos que van presentar La máquina de la soledad (Temporada Alta 2014)– , aquest cop associats amb Xavier Bobés. 

Els detectius treballen in situ a la recerca de petjades, proves objectuals que permeten endinsar-se en dades invisibles, i en la memòria impreceptible del territori.

Crítica: El Solar - Primer álbum

29/11/2016

Cadascú cerca son semblant...

per Núria Sàbat

... diu el refrany, i qui ha tingut la sort de poder veure Primer àlbum (Temporada Alta 2016) pot confirmar-ho, perquè si les propostes del català Xavier Bobés (1977), de la mexicana Shaday Larios (1978) i del navarrès Jomi Oligor (1973), per separat o en duet, ja són petites meravelles; quan s’ajunten tres sensibilitats tan ben trobades el resultat és una autèntica peça d’orfebreria.

Sense gavardina ni barret, però amb un esperit del tot detectivesc, els tres components de l’agència El Solar es van instal·lar durant tres mesos en una antiga fusteria situada al cor del barri vell de Girona per resseguir-ne les empremtes. Les seves indagacions els han portat a recopilar tot tipus de material: paraules, fotografies, comandes, factures, cartes, dibuixos... i un munt d’objectes centenaris que, units al fil de la memòria, han fet possible reconstruir –i reviure– un fragment de la història familiar de tres generacions de fusters que, d’una manera o altra, han deixat la seva empremta en un gran nombre de llars gironines.

El valor antropològic i testimonial d’aquesta suggeridora proposta és indubtable, però el més impressionant és el respecte, l’emoció i la delicadesa amb què tracten i ens presenten totes i cadascuna d’aquestes fonts històriques.

Enmig de la penombra, els sentits s’aguditzen i l’oïda es deixa endur pel xiuxiueig de les veus i les suaus notes d’un piano; la mirada, orientada per fins rajos de llum que il·luminen ara ací, ara allà, enfoca una imatge, un martell, un manyoc de claus... mentre l’olor de la fusta envaeix l’olfacte i a la boca ens arriba el gust de les serradures, dels flocs humits.

Fidel al singular concepte artístic d’aquests tres creadors escènics que tenen el do de confegir universos tan petits com fascinants, Primer àlbum (el títol, tant de bo!, ens anima a pensar que en vindrà algun més) és una trobada captivadora que va molt més enllà del mer acte representatiu, ja que el vincle que crea amb els espectadors, amb els veïns del barri on han treballat i, sobretot, amb les famílies en qui s’han centrat esdevindrà inesborrable.